El Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC) va publicar aquest dijous un informe que revelava que Espanya concentra gairebé la meitat (45%) de les infeccions per Candida auris registrades al continent entre el 2013 i el 2023. Així doncs, cal preguntar-nos: què és Candida auris, el fong que preocupa Europa per la seva alta transmissió a l'Estat?
C. auris és una mena de llevat que generalment es propaga en hospitals i que pot provocar infeccions greus en pacients, que sovint ja estan prou malalts —així, és poc freqüent en les persones sanes. El més important és que es tracta d'un fong resistent als medicaments, de manera que les infeccions per C. auris no milloren amb antifúngics i dificulten molt el tractament. Es pot contagiar per contacte amb persones o amb objectes, com ara tauletes de nit o baranes, ja que persisteix en superfícies i equips —cosa que dificulta molt el control de la infecció. Un cop al cos, pot causar una infecció greu en el torrent sanguini i els òrgans.
Símptomes i tractament de 'C. auris'
Al problema de la resistència als medicaments se suma la dificultat d'identificar els símptomes. D'una banda, són similars a altres infeccions per fongs; d'una altra, com que les persones infectades per C. auris sovint ja estan prou malaltes, és difícil diferenciar uns símptomes d'uns altres. Ara bé, en cas que la febre no desaparegui després de prendre antibiòtics, és possible que hi hagi infecció.
Tractar les infeccions de C. auris és complicat. Sovint s'intenten tractar amb medicaments antifúngics, però és massa habitual que no responguin a cap dels principals tractaments. En aquests casos, es poden fer servir més d'un medicament o dosis més altes. Cal recordar que les infeccions poden arribar al torrent sanguini i als òrgans en persones molt malaltes, que poden acabar morint. Així doncs, el més important és la prevenció: en hospitals, cal rentar-se bé les mans amb aigua i sabó, o fins i tot amb desinfectant amb base d'alcohol, abans i després de tocar qualsevol equip de les habitacions.
Una amenaça per a la salut europea
Segons l'ECDC, 36 països d'Europa han comptabilitzat 4.012 casos de C. auris entre el 2013 i el 2023. Només el 2023, es van registrar 1.346 infeccions en 18 països de la Unió Europea, la xifra més alta des que existeixen registres. Les dades revelen que l'augment de casos d'aquest fong és una amenaça seriosa per als sistemes de salut europeus, fet que exigeix millorar els sistemes de detecció primerenca i control de la transmissió per evitar-ne la disseminació. "C. auris s'ha estès en només uns pocs anys, des de casos aïllats fins a convertir-se en una epidèmia en alguns països, cosa que mostra amb quina rapidesa pot establir-se en els hospitals", advertia Diamantis Plachouras, cap de la secció de Resistència als Antimicrobians i d'Infeccions Associats a l'Atenció Sanitària de l'ECDC.
La situació és pitjor a l'Estat Espanyol, on s'han registrat 1.807 dels 4.012 casos d'Europa en la dècada analitzada. És una xifra molt superior a la de Grècia (852 casos), Itàlia (712), Romania (404) i Alemanya (120). Espanya va ser el primer país de la UE a informar d'un brot de C. auris el 2016, en un hospital de València que es va estendre a altres centres propers. Des d'aleshores, els casos d'infecció per aquest fong es produeixen principalment al País Valencià. Les dades de l'Estat inclouen 74 hospitals, dels quals nou han informat de casos, cinc d'ells al País Valencià.
#JustPublished! Drug-resistant fungus #CandidozymaAuris is spreading rapidly in European hospitals. #ECDC calls for urgent action. 📈 Cases are rising, outbreaks are larger, and several countries now report local transmission. Press release: bit.ly/46uR1iK #CandidaAuris #HAI #IDsky #EpiSky #AMR
— European Centre for Disease Prevention and Control (@ecdc.europa.eu) 11 de setembre del 2025, a les 11:03
[image or embed]
És veritat, però, que la xifra de casos a Espanya ha baixat gràcies a un millor control dels brots, la introducció de protocols de vigilància específics en els centres més afectats i a la implementació primerenca de mesures de control. En aquesta línia, Plachouras ha assegurat que l'amenaça europea "no és inevitable": "La detecció primerenca i el control ràpid i coordinat d'infeccions encara poden prevenir la transmissió addicional". Això no impedeix que la situació tant a l'Estat espanyol com a Grècia, Itàlia i Romania estigui tan generalitzada que es faci impossible parlar de "brots específics", mentre que a Xipre, França i Alemanya sí que han informat de nous brots recents.
En diversos països, la transmissió local sostinguda ha tingut lloc en només uns pocs anys després del primer cas documentats, i hi ha estats que enfronten bretxes importants en la limitació de brots. Malgrat l'augment de casos, només 17 dels 36 països analitzats tenen un sistema de vigilància nacional per a C. auris, i només 15 han desenvolupat directrius específiques nacionals de prevenció i control d'infeccions. Ara bé, l'ECDC ha valorat que la capacitat de laboratori és "més forta". La conclusió és clara: si no hi ha vigilància sistemàtica i una notificació obligatòria, la vertadera magnitud del problema probablement estarà subestimada.