El sistema de salut espanyol, un dels més reconeguts a nivell mundial, opera sota una estructura descentralitzada. Malgrat que el govern espanyol estableix directrius generals, cada comunitat autònoma tria la gestió i organització del seu propi sistema sanitari, la qual cosa comporta prendre decisions respecte a la planificació, finançament i lliurament de serveis mèdics a cada regió.

Segons l'anàlisi 'Llibertat d'elecció en matèria sanitària a Espanya' publicada recentment per l'Instituto Coordenadas de Gobernanza y Economía Aplicada (ICGEA), dels més de 47 milions d'habitants a Espanya, gairebé una mica més del 44% no té accés efectiu a la lliure elecció de serveis sanitaris. A més, l'ICGEA subratlla que en l'últim quinquenni hi ha hagut escassos avenços en aquest aspecte.

De fet, sota el lideratge de Madrid, Andalusia, Castella-La Mancha, La Rioja, Aragó i País Basc destaquen com les sis comunitats autònomes que ofereixen més flexibilitat en elegir metge de capçalera, especialista o centre. Concretament, la Comunitat de Madrid despunta com una de les regions amb menor llista d'espera, catorze anys després d'haver implementat l'opció d'elegir facultatiu. De fet, segons l'últim informe del Ministeri de Sanitat sobre llistes d'espera, la CAM és la que menys demora presenta en la llista d'espera quirúrgica (LEQ), amb 63 dies de mitjana, la meitat de la mitjana espanyola que assoleix els 120 dies per passar per sala d'operacions. La segona posició l'ocupa el País Basc, amb 73 dies de demora.

Contràriament, les comunitats autònomes on la lliure elecció de metge no s'ha implementat d'una forma real estan entre les que presenten més temps d'espera a Espanya. Catalunya, Extremadura i Múrcia, regions on aquest dret està menys establert, es troben entre els territoris amb més demores en l'atenció a pacients. Les dades del SISLE sobre operacions no urgents els atorguen temps bastant elevats; Múrcia assoleix els 100 dies de mitjana, mentre que Catalunya i Extremadura superen els cinc mesos d'espera, amb 154 i 156 dies, respectivament.

Madrid

En contrast amb els casos anteriors, la Comunitat de Madrid es troba en una posició més favorable quant a temps d'espera. En espera del tall de juny de 2023, la comunitat tenia 72.626 ciutadans en llista d'espera, amb una demora mitjana de 63 dies. Només el 4,3% dels pacients registrats portaven esperant més de sis mesos, una xifra molt per sota del 18% registrat en Múrcia, el 31,6% a Catalunya o el 32% a Extremadura. La taxa d'espera en la CAM era del 10,68 per cada 1.000 ciutadans.

La Comunitat de Madrid, que representa una mica més del 14% de la població espanyola, fregant els 7 milions d'habitants, va ser pionera en la implementació del dret a la lliure elecció. Segons destaca l'ICGEA en la seva anàlisi, la lliure elecció permet als ciutadans de la CAM tenir un control més gran sobre assumptes relacionats amb la seva pròpia salut, podent accedir a dades mèdiques fiables i transparents amb les circumstàncies personals de cada individu.

En aquest sentit, la Conselleria de Sanitat pública mes a mes les llistes d'espera en consultes externes, intervencions quirúrgiques i proves diagnòstiques (nombre de pacients i demora mitjana), de tots els hospitals que conformen la xarxa pública madrilenya, a fi de donar una informació fiable i transparent que pugui ajudar els pacients a prendre la seva decisió.

L'èxit de la lliure elecció en la CAM, apunta l'estudi, es deu en gran manera al model de col·laboració publicoprivada i a la seva extensa xarxa d'hospitals i centres de salut, que brinda als ciutadans una àmplia gamma d'opcions, tant en àrees urbanes com a rurals. Aquesta situació no es repeteix a totes les regions, ja que fins i tot tenint el dret a la lliure elecció, si l'oferta sanitària és molt limitada, exercir aquest dret resulta complicat. La Comunitat de Madrid, destaca l'ICGEA, constitueix un exemple de com la implementació d'aquesta opció pot reduir significativament els temps d'espera.