Mitjançant la tecnologia de seguiment ocular, un nou estudi dut a terme per la Universitat d'Ohio ha analitzat com es produeixen les decisions a l'hora de triar el menjar, en aquest cas, diferents tipus d'entrepans.
Les conclusions apunten que la quantitat de temps que les persones passen mirant determinats elements individuals és essencial i que en realitat fem una recerca tipus escaneig on passem la vista diverses vegades per les diferents opcions. Els experts van comptabilitzar quant mirava cada participant un article i van descobrir que era un aspecte importantíssim en la decisió, encara que influeixen altres aspectes.
L'estudi es va dur a terme amb 49 persones a les quals els agradaven molt els entrepans i que van acceptar dejunar durant almenys quatre hores abans de l'estudi. En una pantalla d'ordinador, se'ls van mostrar conjunts de 9, 16, 25 o 36 entrepans diferents i se'ls va demanar que elegissin quin els agradaria menjar més al final de l'experiment.
L'experiment es va repetir diverses vegades mentre un rastrejador ocular va registrar exactament on miraven mentre prenien aquestes decisions. Després dels experiments, els participants van qualificar quant els van agradar els 80 entrepans que van formar part de l'estudi.
Per a l'estudi es va utilitzar un llistat de diferents entrepans
Els resultats van mostrar que les persones no miraven amb deteniment tots els elements abans de fer una elecció, ni simplement miraven cada element fins i tot trobar un dels seus favorits. El que feien era mirar al seu voltant d'una manera que a primera vista semblava aleatòria, però no depenia de la ubicació física dels articles i de quant els agradaven.
"Existeix aquest procés de selecció perifèric en el qual les persones aprenen a evitar fins i tot mirar directament els entrepans que realment no els agraden. Això no és una cosa que vegem en estudis on els participants només tenen dues alternatives. Només passa quan tenen moltes opcions", asseguren.
Una de les principals teories entre els investigadors és que quan a les persones se'ls presenten moltes opcions, escanegen fins a trobar una cosa que els sembli prou bona, en aquest cas un entrepà, sense importar si és el seu favorit o no. Però si aquesta teoria fos certa, la gent deixaria de buscar tan aviat com trobessin un entrepà prou bo, però el cert és que no deixen de fer-ho. Els resultats van mostrar que els participants van triar l'últim entrepà que van mirar després d'haver passat diverses vegades per ell.
En canvi, el que semblava succeir amb més freqüència és que les persones miraven els articles, sovint repetint, fins i tot que un article destacava dels altres, el que més miraven. Per tant, el lloc on apareixien els entrepans a la pantalla (esquerra o dreta, a dalt o a baix) no exercia un paper important a la presa de decisions de les persones. Els participants sovint van començar a buscar en la part superior esquerra de la pantalla i després van mirar d'esquerra a dreta, de dalt a baix, però només de forma limitada.