Fa més d’un mes que estem confinats a casa per frenar l’expansió del coronavirus. La xarxa s’ha convertit en una pluja de centenars d’activitats per fer aquests dies. Però a més a més de les activitats també ens ha caigut a sobre la pressió de ser productius i d’ocupar-nos el temps al màxim. Entre tot aquest terrabastall de coses, l’ansietat, l’estrès o l’angoixa també han tret el cap per dir-hi la seva. No és, doncs, una casualitat que els quiosquers hagin notat un augment de vendes de llibrets per pintar mandales.
Però què és un mandala? Un mandala –o tal com s’escriuria en sànscrit मण्डल– és un símbol ritual i espiritual propi del budisme i de l’hinduisme que representa l’univers. Però a més, també és un dibuix format, normalment, per figures geomètriques que es desenvolupa a partir d’un punt central fins a formar una figura circular. De fet, els experts recomanen pintar de dins cap enfora.
Pintar un mandala no és la solució universal a l’estrès. “Un mandala és com fer ioga, meditació o anar a córrer. És una tècnica de relaxació que es prescriu terapèuticament, ara bé, no necessàriament és efectiva per a tothom. Les tècniques de relaxació depenen de la persona”. Així ho explica la professora de la UOC i membre del projecte de la incubadora de la mateixa facultat Cultura Emocional Pública, Mireia Cabero Jounou.
Malgrat tot, matisa que “no és la salvació quan la persona està en un nivell d’alta intensitat emocional”. Per tant, si estem molt angoixats o molt nerviosos hauríem de provar altres coses. “Estem en ple confinament, ens avorrim, tenim apatia, podem fer menys coses i ens trobem en un punt de desinterès”, explica. I és precisament en aquests casos quan pot ser útil. “Ens trobem en un moment negatiu més que positiu. Per tant, el mandala va igual de bé que fer una classe de ioga online, el teu cervell no està en una emoció d’alta intensitat. Per tant, el mandala t’entra perquè tu estàs més obert i predisposat”
Què ens passa quan fem un mandala?
El mandala connecta amb la part infantil que la majoria de nosaltres hem passat que és la de pintar. “Tots hem passat una època pintant”, recalca. “Pintar un dibuix que t’han donat, reduint la tensió del resultat. És a dir, hi ha poca exigència. Per tant, ens connecta amb aquells dibuixos que ens donaven per pintar vinculats a la memòria històrica de cada un”.
Una cosa positiva que aporta el mandala és que “estem presents en l’ara i en l’aquí”. Això vol dir, ni més ni menys, que estem concentrats en les figures complexes que tenim per endavant, amb moltes parts petites i havent de combinar colors. “És el repte del dia o del moment en què ens trobem”, remarca Cabero. “Les figures circulars ens ajuden a calmar-nos perquè no hi ha punxes i el procés creatiu genera plaer perquè ningú t’avalua”. I detalla que “no produeix un neguit, estem en pausa, tranquils i entrem en una experiència que es diu flow. Tu flueixes quan estàs centrat en l’ara i en l’aquí. La teva emoció està vinculada amb aquesta tasca i no pas amb el coronavirus, ni amb el confinament ni amb les trucades que esperes”.
Tot i que no tothom hi connecta, els mandales també tenen una part espiritual. “Hi ha una part que connecta amb la profunditat del jo i el sentit de la vida”, comenta. “Precisament, per aquest motiu, la idea és pintar del centre cap a fora. Per tant, tornes al món des de qui ets tu.
I què passa després?
Després d’haver pintat un mandala –o diversos– “tornes a la teva vida amb un sistema nerviós més asserenat i estàs amb més capacitat reflexiva i escolta”, detalla la professora de la UOC. “Parar-nos ens ajuda com pot ajudar-nos també fer ioga o fer meditació. Per tant, el nostre cervell està més disposat a analitzar”. I recalca que no és necessari tenir o sentir aquesta experiència mística o espiritual a l’hora de pintar-ne un. “Un mandala té benefici emocional, fisiològic i espiritual per a aquelles persones que els busquin i els apreciïn”, conclou.