Avui és el Dia Mundial del Càncer de Pròstata, un dels de més prevalença del món entre els homes. Gràcies a la investigació que s'ha realitzat en els últims anys, si es detecta en les primeres etapes, les possibilitats de curació són molt altes. El càncer comença a desenvolupar-se a la glàndula prostàtica, que es troba entre el penis i la bufeta. La pròstata té diverses funcions, entre altres coses produir el fluid que nodreix i transporta l'esperma i la secreció de l'antigen prostàtic específic o PSA, una proteïna que ajuda el semen a retenir el seu estat líquid ajudant a controlar l'orina.
Es calcula que al voltant d'1 de cada 9 homes rebran un diagnòstic de càncer de pròstata en algun moment de la seva vida. En el tractament i la curació, juga un paper clau la detecció primerenca. Per això els exàmens rutinaris de prevenció són molt recomanables, perquè permet als metges detectar casos abans que aquests es propaguin. El problema és que sovint no hi ha símptomes durant les primeres etapes. Generalment, per arribar al seu diagnòstic en primer lloc s'enfronten els nivells de PSA a la sang. Si són alts, el càncer pot ser present.
Aquells que presenten símptomes, solen notar dificultat per començar i mantenir la micció, ganes freqüents d'orinar, aparició de sang a l'orina –especialment a la nit- dolor a l'hora d'orina, en l'erecció o l'ejaculació i molèsties en asseure's, si la pròstata està molt engrandida. En els casos més avançats es pot produir una fractura òssia o dolor d'ossos, especialment als malucs i cames, edema o inflor a les cames o els peus, pèrdua de pes, cansament, canvis en els hàbits intestinals, i en algunes ocasions, intens mal d'esquena.
Si es confirma la presència del càncer mitjançant biòpsia, el tractament depèn, entre altres factors, de l'etapa en què es trobi. Si el càncer és molt petit i localitzat, de vegades no s'arriba a operar i es controlen exhaustivament els nivells de PSA en sang, amb l'objectiu d'examinar la seva evolució. Si el càncer creix lentament i el risc d'efectes secundaris és més gran, se sol realitzar una prostatectomia, que consisteix a extirpar la glàndula prostàtica mitjançant cirurgia laparoscòpica o oberta. Posteriorment es pot dur a terme una radioteràpia, que es dirigeix a una àrea específica, minimitzant el risc per al teixit sa.
Si el càncer està més avançat i hi ha risc o es confirma la seva disseminació per tot el cos, les opcions de tractament canvien. Generalment es duu a terme una quimioteràpia i una teràpia hormonal per aturar o retardar el creixement de les cèl·lules canceroses. Una opció és sotmetre's a una cirurgia per extirpar els testicles, que produeixen la majoria de les hormones del cos.
El càncer de pròstata i molts dels seus tractaments afecten la fertilitat de diverses maneres. Per exemple, si un home se sotmet a una cirurgia per extirpar la glàndula prostàtica o els testicles, afectarà la producció de semen i la fertilitat. A més, la radioteràpia pot afectar el teixit prostàtic, danyar els espermatozoides i reduir la quantitat de semen per transportar-lo. El tractament hormonal també pot afectar la fertilitat.