Fa escassos dies, els serveis d'urgències hospitalaris i dels Centres d'Urgència d'Atenció Primària (CUAP) de Catalunya van donar a conèixer que durant 2018, cada cap de setmana van atendre 79 joves menors de 30 anys de mitjana per problemes relacionats amb el consum d'alcohol.
En total, el 56,7% de les urgències relacionades amb el consum de substàncies ateses en els serveis hospitalaris de Catalunya van ser a causa de l'alcohol, amb una mitjana de 27 persones al dia. No només això, l'alcohol també és la substància amb més demandes de tractament en els centres d'atenció i seguiment de les drogodependències, amb un percentatge del 42,2% del total.
No totes aquestes persones que han estat ateses l'any passat per intoxicació per alcohol acabaran desenvolupant trastorns per addicció. Però sí se sap que alguns individus són més propensos a tenir problemes amb la beguda, mentre que d'altres no.
Un equip d'experts de l'Institut Salk de Estudios Biológicos –una referència mundial al món de la biologia– ha descobert un circuit cerebral que controla el comportament del consum d'alcohol en ratolins, i que pot utilitzar-se com a biomarcador per predir el desenvolupament del consum compulsiu més endavant.
La investigació s'ha publicat durant el mes de novembre a la revista Science i és important perquè podria tenir implicacions per comprendre el consum excessiu d'alcohol en humans i l'addicció en el futur. De fet, els experts que hi han participat l'han qualificat com una investigació històrica, perquè per primera vegada s'ha pogut predir la possibilitat de desenvolupar un comportament de consum d'alcohol compulsiu abans que comenci el comportament.
L'alcoholisme es defineix com una malaltia cerebral crònica en la qual un individu beu compulsivament, sovint com a resultat de l'aparició d'una sèrie d'emocions negatives. Anteriorment, la ciència s'havia centrat a analitzar el comportament que es generava al cervell després que es desenvolupés un trastorn amb la beguda.
És la primera vegada que es publica un estudi en el qual l'anàlisi s'ha centrat a descobrir la predisposició per desenvolupar el comportament. El mètode fet servir es denomina "tasca de compulsió induïda per afartaments" i ha permès als científics examinar el consum d'alcohol i el consum associat a una conseqüència negativa, en aquest cas, un sabor amarg que se li va agregar a la beguda.
A través d'una sèrie de proves, els científics van observar que els ratolins podien classificar-se en tres grups, que van denominar bevedors baixos, bevedors alts i bevedors compulsius. A diferència dels dos primers grups, els bevedors compulsius van mostrar insensibilitat a les conseqüències negatives, és a dir, al sabor amarg de la beguda. A continuació, van utilitzar una tècnica d'imatge per registrar determinades cèl·lules i regions cerebrals abans de beure, durant la beguda i després de beure alcohol. En concret, van analitzar l'activitat neuronal a dues regions involucrades en el control del comportament: l'escorça prefrontal medial i la matèria gris periacueductal, respectivament.
Van descobrir que el desenvolupament del consum compulsiu d'alcohol estava relacionat amb els patrons de comunicació neuronal entre les dues regions del cervell, i era un biomarcador per predir el consum compulsiu futur. A més, els investigadors van utilitzar l'optogenètica per controlar l'activitat de la via neural utilitzant la llum. En encendre o apagar el circuit cerebral, els científics van poder augmentar el consum compulsiu d'alcohol o reduir-lo.
Ara toca saber si aquest circuit cerebral és específic per a l'alcohol o està involucrat en múltiples comportaments compulsius, com els relacionats amb altres substàncies d'abús o recompenses amb el menjar o les compres, per posar uns exemples. En definitiva, s'obre una via d'investigació que promet ser de gran utilitat per al tractament de les addiccions.