Un badall és una respiració profunda i llarga que generalment s'associa amb sentiments com a alleujament, tristesa o esgotament. I, encara que pot tenir relació amb les emocions, també respon a una necessitat fisiològica per mantenir una funció pulmonar saludable. De fet, la majoria dels nostres badalls són involuntaris i no els podem controlar.
De mitjana, podem produir al voltant de 12 badalls en una hora, tots ells generats en el tronc encefàlic per unes 200 cèl·lules nervioses. En respirar de manera habitual, els alvèols dels pulmons –unes estructures en forma semiesfèrica al final dels bronquis en les que es realitza l'intercanvi d'oxigen amb la sang– poden col·lapsar-se espontàniament. El badall torna a obrir-los per millorar la seva funció.
Però si es badalla en excés, això pot indicar l'existència d'un problema. Sobretot si a aquesta circumstància s'afegeixen altres com la falta d'alè, la sensació de nerviosisme, tensió, les dificultats per controlar les emocions, la disminució del nivell d'energia i pèrdua d'interès o l'aparició constant de sentiments negatius.
Aquestes són les patologies més comunes associades a l'augment dels badalls.
Estrès
L'estrès provoca canvis en l'organisme quan percep una situació d'alerta i es prepara per afrontar-la. Per això s'accelera la respiració, el cor bombeja més sang i els músculs es tensen. Tot això provoca una sensació de falta d'alè, que acostuma a anar acompanyada d'un augment en els sospirs.
Ansietat
Alguns trastorns d'ansietat, com el trastorn de pànic, el trastorn d'estrès posttraumàtic i altres fòbies, poden produir com a símptoma un augment en el nombre de badalls, de manera que els poden fer persistents al llarg del dia.
Depressió
La tristesa i l'amargor, dos dels símptomes més habituals de la depressió, poden produir també un major nombre de badalls en les persones que els pateixen.
Afeccions respiratòries
L'augment de badalls també pot afectar a persones que pateixen asma i malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC). El mateix passa amb la hiperventilació o la sensació contínua de què es necessita prendre més aire.
Tot i així, no sempre és preocupant. De fet, poden representar una font d'alleujament per afrontar situacions estressants momentànies, que ajudi a alliberar tensió i a omplir d'aire els pulmons. Tenint en compte la importància de la respiració i la ventilació en moments de gran estrès, és una mesura que pren el nostre organisme perquè les seves funcions continuïn desenvolupant-se de forma correcta.