Primer va ser una mirada de descrèdit per tot el que passava a la Xina quan es van detectar els primers casos de coronavirus. Tot quedava lluny i la possibilitat que el virus arribés en forma de pandèmia i que es reproduïssin els confinaments tal com es van fer al país asiàtic no es contemplava. Però va arribar. I amb l'arribada del SARS-CoV-2 a Europa també va arribar l'escassetat de material sanitari per fer front a les onades que van colpejar amb força diferents països sense fer distincions de cap mena. Després, recerca sobre les vacunes. Quan per fi arriben, els països rics es bolquen amb acords per aconseguir els millors preus i els millors tractes. Cada u mirant-se el melic. Així, si una cosa han après els països pobres, és precisament això: no poden dependre d'altres països per ajudar-los. En aquest context, doncs, on queda l'ajuda humanitària que països rics han 'proporcionat' als pobres durant tants anys?

A diferència de la malària o altres malalties que podrien afectar només als països pobres i per tant, no hi ha tanta demanda de productes ni urgència per combatre-les, el coronavirus ha resultat ser un problema per al primer món. I això, com ha quedat palès ha implicat que els països rics s'hagin quedat amb els ventiladors, oxigen i vacunes. I aquest fet, que els països rics hagin aclaparat material sanitari ha provocat deixar als altres sense. I els esforços de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) perquè no es prioritzin les terceres dosis i sí que se cedeixin vacunes per a poder vacunar als països amb taxes més baixes han estat, de moment, ignorades. I Covaxque busca garantir dosis de vacuna contra el coronavirus de manera justa amb els països més pobres– no pot sola. El resultat? Països de l'Àfrica i altres regions menys desenvolupades se senten abandonades pel sistema de salut mundial, un fet, però, que tal com ressalta l'especial "After Corona" (Després del coronavirus) de la publicació Politico.eu, ha fet que comencin a mirar què poden fer per ells mateixos. 

"El continent no està assegut amb les mans creuades esperant que vingui Covax i els salvi", explicava a la mateixa publicació el viròleg del camerunès i director dels Centres d'Àfrica per al Control i Prevenció de Malalties, John Nkengasong.

La intenció, avançar-se a Covax

La Unió Africana va veure que Covax no acabaria de funcionar i va intentar afanyar-se per establir un equip de treball per a l'Adquisició de Vacunes Africanes. L'equip va firmar un acord per 400 milions de dosis de vacuna de Janssen, la monodosi, mentre que Covax lluitava encara per donar certa continuïtat a les dosis promeses d'AstraZeneca. 

No tots els països estan preparats per tenir a les seves neveres vacunes d'ARN missatger, que necessiten unes característiques per a l'emmagatzematge molt concretes. I això encara s'ha accentuat més durant la pandèmia. Tampoc estaven preparats per ser productors de vacunes i per tant, quedaven a l'espera d'aconseguir acords en funció dels enviaments i bona voluntat, per dir-ho d'alguna manera, d'altres països. Tot va trontollar encara més quan l'Índia va haver d'aturar les exportacions de la vacuna d'AstraZeneca de la que en depèn Covax. Això va provocar que molts països que depenien d'aquests enviaments es van quedar sense, veient que no arribaven les vacunes que els feia falta. 

Ja ha quedat clar que el coronavirus no serà l'última pandèmia que hi haurà al món i Àfrica té pressa per intentar produir no només una vacuna contra el coronavirus, sinó potser una vacuna contra la tuberculosi o l'VIH. En aquest sentit, segons recull Politico.eu, el Senegal està construint una fàbrica per produir vacunes contra el coronavirus amb l'objectiu de produir 25 milions de dosis per a finals del 2022. Ruanda, per altra banda, espera captar inversions per a la fabricació de vacunes. 

La publicació és crítica amb l'actuació dels països amb més recursos i destaca que malalties com l'Ebola i el zika han inspirat a aquests països a invertir esforços a l'Àfrica i Amèrica Llatina amb l'esperança de mantenir les amenaces contingudes allà. I a més, ha posat de manifest que l'accés als medicaments i a les vacunes no és igual per a tothom. A més, el digital subratlla que cap empresa de vacunes d'ARN missatger ha volgut compartir coneixements amb Àfrica per a la fabricació de vacunes. Per ara, només BioNTech estaria treballant amb Ruanda i el Senegal amb un acord a través de la Comissió Europea per produir vacunes experimentals contra la tuberculosi i la malària. 

 

 

Imatge principal: un membre del personal sanitari es prepara per administrar una vacuna / Efe