El conjunt de països membre de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha adoptat aquest dimarts el Tractat Global sobre Pandèmies, un acord històric que ofereix al món les eines per prevenir, preparar-se i respondre a una pròxima pandèmia, que la comunitat científica assegura que passarà en algun moment. Aquest acord és tot just el segon instrument legal internacional que s'adopta en l'àmbit de la salut pública, després de l'aprovat fa vint anys per establir un marc de control a l'epidèmia del tabac.
Tal com es recorda des del Consell d'Europa, la covid-19 va demostrar que cap govern ni institució pot fer front per si sol a l'amenaça de futures pandèmies, perquè en un món en el qual les malalties infeccioses van en augment i els virus circulen a través de les davanteres, resulta essencial una millor preparació i una major resiliència per lluitar contra futures amenaces mundials per a la salut. Aquest nou instrument mundial té la finalitat d'oferir una millor protecció a les persones, comunitats i països enfront de futures pandèmies.
Els objectius de l'instrument
L'instrument que han negociat els països de l'OMS té per objecte millorar la prevenció, la preparació i la resposta davant futures pandèmies a escala mundial. Els objectius són: garantir un compromís polític continuat i a llarg termini, establir tasques i procediments clars, garantir un suport a llarg termini per als sectors públic i privat a tots els nivells i promoure un enfocament que englobi totes les instàncies de l'Administració i la societat en conjunt i integri les qüestions de salut en tots els àmbits d'actuació pertinents (per exemple la recerca, la innovació, el finançament o el transport).
Tot i els avenços que suposa, el tractat presenta també diversos límits. Molts dels compromisos que inclou no són obligatoris, sinó voluntaris, a causa de les discrepàncies entre estats sobre qüestions delicades com la cessió forçada de tecnologia o els drets de propietat intel·lectual. Malgrat ser vist com un acord incomplet, s’hi reconeix una base sòlida sobre la qual construir una millor preparació col·lectiva davant futures crisis sanitàries globals.
Evitar repetir situacions com la de la covid
L’objectiu central de l’acord és evitar que es repeteixin situacions com les que es van viure durant la pandèmia de la covid-19. En aquell moment, en les primeres fases de la crisi sanitària, es va evidenciar una greu escassetat de productes bàsics per protegir la salut, des de mascaretes per al personal mèdic fins a equips d’oxigenació. Tanmateix, el que ha quedat gravat en la memòria col·lectiva és la manca de solidaritat envers els països més pobres i vulnerables. Tot i que les vacunes van esdevenir l’eina principal per contenir els contagis, aquestes van arribar amb molt de retard i en quantitats insuficients a moltes regions del món. Els estats amb més poder econòmic van monopolitzar els subministraments mitjançant contractes preferents amb les grans farmacèutiques.
Segons les dades oficials notificades a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la covid-19 va provocar la mort de més de 7 milions de persones. No obstant això, les estimacions reals de l’OMS apunten que el nombre de víctimes, sumant els efectes indirectes, podria ser el doble. A més de l’impacte humà, la pandèmia també va causar greus conseqüències econòmiques a escala global. El Fons Monetari Internacional calcula que les pèrdues acumulades superen els 12 bilions de dòlars.
Compartir patògens
Així doncs, un dels elements més destacats del tractat és l’establiment d’un sistema per compartir de manera àgil i justa els patògens i les dades genètiques, amb la garantia que els països que aportin aquestes mostres puguin accedir també als beneficis que se’n derivin, ja sigui en forma de vacunes, proves diagnòstiques o altres productes sanitaris. Aquesta mesura respon a casos com el de Sud-àfrica, que va compartir les mostres de la variant òmicron, molt contagiosa, i va permetre que els laboratoris adaptessin les vacunes. No obstant això, el país no va rebre després un accés preferent a aquests medicaments.
El text també incorpora un compromís per assegurar l’accés equitatiu als medicaments, vacunes i tecnologies sanitàries durant les pandèmies. A més, reconeix el principi d'“una sola salut”, que entén la salut humana, animal i ambiental com a interconnectades, i promou una vigilància conjunta per anticipar-se als brots d’origen animal.