Una de cada tres dones avortaran de forma voluntària almenys una vegada en la vida a Catalunya, on interrompen l'embaràs cada any al voltant de 20.000 persones, segons l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius. L'entitat ha fet aquests càlculs per reivindicar la visibilització de la interrupció de l'embaràs i la seva priorització en les polítiques públiques de salut, coincidint amb el Dia per la Despenalització i Legalització de l'Avortament, que se celebra cada 28 de setembre.
Si la xifra a Catalunya és del 33% (una de cada tres dones), en el conjunt d'Espanya baixa al 24%, és a dir, gairebé una de cada quatre, si es prenen com a referència les últimes dades del ministeri de Sanitat, de 2019.
99.149 avortaments anuals
El març passat, l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius va fer públic un estudi segons el qual un mínim de 6.407 dones han de desplaçar-se cada any fora de la seva província, la seva illa o fins i tot de la seva comunitat autònoma per poder avortar. Segons les últimes xifres del Ministeri, es practiquen 99.149 avortaments a l'any a Espanya, amb la qual cosa les dones que es veuen obligades a desplaçar-se suposen un 6,46% del total.
Fa uns dies, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, reconeixia que el dret a l'avortament quirúrgic encara no està garantit "amb equitat territorial" a Catalunya, ja que depenent de la zona del país, com ara Lleida, les dones es poden trobar sense un hospital públic on interrompre el seu embaràs. Això passa perquè els professionals d’alguns hospitals es declaren objectors de consciència i alguns ho fan perquè el patronat del centre està compost per formacions religioses, que exerceixen com a lobby de pressió.
Reflexió obligatòria
Segons explica l'estudi de l'Associació, la covid-19 ha agreujat les desigualtats: els tres dies de reflexió obligatoris per poder avortar han suposat un problema quan els desplaçaments estaven limitats i només Catalunya i Galícia han posat en marxa la primera visita telemàtica, segons l'informe.
La situació de la pandèmia també ha afectat dones migrants en situació irregular i a aquelles que resideixen en països que castiguen l'avortament, com Andorra i Gibraltar. A principis d'aquest mes de setembre, el Tribunal Suprem de Mèxic va despenalitzar aquesta pràctica en una decisió històrica.
Situació a Espanya
A Espanya, tots els grups parlamentaris del Congrés, excepte PP i Vox, s'han mostrat a favor de reformar el Codi Penal i que es castigui amb presó als qui assetgen i pressionen les dones que acudeixen a clíniques per interrompre voluntàriament el seu embaràs.
La portaveu de Vox a l’ajuntament de Còrdova va resar un Ave Maria en un ple municipal "per acompanyar totes les senyores que en aquests moments estan resant fora de les clíniques i perquè Déu ajudi a les dones que volen posar fi a la vida dels seus fills". A més, va assegurar que a l'Estat "avorta qui vol i quan vol" i que ella mateixa aniria a fora d'una d'aquestes clíniques a resar.
A la imatge principal, dues noies es manifesten a favor de l'avortament / Europa Press