El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, s'ha pronunciat aquest dilluns al migdia sobre les protestes als carrers de diverses capitals catalanes, com a conseqüència de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya. Zoido ha parlat d'un "caràcter de major violència" als "disturbis", provocats per l'enfrontament entre membres dels anomenats comitès de defensa de la República amb els Mossos. "No sé on era el moviment separatista que es deia pacífic, i no volia anar contra ningú", s'ha vantat el ministre, respecte de les manifestacions independentistes.
Zoido s'ha pronunciat així en una roda de premsa al ministeri, sobre una macrooperació policial sobre cibercrim. Aquest ha afirmat que l'operatiu policial estava previst i que va ser "ampli" —assessorat per experts en seguretat— per garantir que no hi hagués aldarulls en les protestes. Així mateix, ha informat que la major part dels incidents s'havien produït a Barcelona i s'haurien allargat durant la nit.
En aquest sentit, el titular de l'Interior ha recordat els "insults i amenaces" al jutge que instrueix el cas de l'1-O Pablo Llarena. "És gravíssim, és un atemptat contra l'exercici de les funcions que té encomanades per mandat constitucional, que són servidors d'allò públic", ha dit, com a conseqüència de les pintades a casa de Llarena, a Catalunya. "Ens dedicarem a la protecció de determinades institucions", ha reblat.
Sobre la detenció de Puigdemont, però, Zoido ha mantingut un perfil baix. Ha dit que la seva detenció responia als "mecanismes de funcionament de l'Estat de Dret" i l'euroordre internacional cursada pel Tribunal Suprem, alhora que ha insinuat la impossibilitat de mediació internacional.
"La situació de Puigdemont i els processats està exclusivament en mans de la justícia. Ho he hagut de ressaltar, i no ho estan per les seves idees, sinó per les seves greus actuacions. Se'ls va avisar i fer saber que eren constitutius de presumptes delictes i que tindrien conseqüències davant els tribunals", ha exposat sobre la via unilateral del referèndum i la declaració d'independència, amb avisos de la Fiscalia i el Tribunal Constitucional. Per això, ha insistit que "a Espanya fa molt temps que no hi ha presos polítics, des de la Constitució de 1978", ha dit.