Cinquanta-cinc anys després de l’estrena de Harry el Sucio (Dirty Harry), un espanyol ha estat batejat amb aquest malnom. L’home més ric del món s’ha referit a Pedro Sánchez amb aquest terme de l’imaginari clint-eastwoodià. El president socialista —que és Dirty Sánchez, un "tirà" i un "traïdor" per a Elon Musk— ha sumat un nou capítol en la seva saga de batalles contra el trumpisme. I aquesta vegada ha aconseguit entrar al cos a cos amb el propietari de Twitter (X) i el de Telegram, Pàvel Dúrov. No és el primer cop que l'inquilí de la Moncloa dispara concretament contra el que ell anomena els "tecnooligarques". Aquesta vegada ho ha fet anunciant un paquet de mesures que inclou responsabilitats penals per als directius d'aquest tipus d'empreses i ha reiterat la seva voluntat de prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. L'ofensiva antitrumpista, aquest cop amb incidència directa en la política espanyola, ja ha aconseguit que Santiago Abascal carregui contra el socialista i que Alberto Núñez Feijóo hagi optat per mantenir-se'n al marge.
Sánchez va obrir foc contra la "tecnocasta" ara fa un any. Va proposar posar fi a l’anonimat a través d'una identitat digital europea, “obrir la caixa negra dels algoritmes” per auditar el funcionament de les plataformes sense limitacions; i exigir que directius i propietaris “retin comptes” si no compleixen les normes. I va atribuir la deriva de les plataformes i els "tecnomultimilionaris" a la intervenció de potències estrangeres com Rússia. El xoc Sánchez-Musk d'aquesta setmana ve precedit d'una primera presa de contacte a Twitter (X). L'amo de la xarxa lamentava la regularització extraordinària de mig milió d’immigrants que ha aprovat el govern espanyol, i el president socialista li contestava la piulada assenyalant-li que “Mart pot esperar; la humanitat, no”, en referència a la nova cursa espacial en la qual participa el magnat sud-africà.
Dimarts Sánchez va tornar a moure fitxa i va proposar que els directius d'aquestes xarxes socials siguin penalment responsables de les infraccions que s'hi cometin; tipificar com a delicte la manipulació d'algoritmes que amplifiquin contingut il·legal; crear un sistema de rastreig, quantificació i traçabilitat per establir una "Empremta d'Odi i Polarització"; i perseguir amb la Fiscalia infraccions legals de Grok, TikTok i Instagram sobre generació amb intel·ligència artificial i difusió de contingut sexual de menors. Per últim, advocava per obligar les plataformes digitals a implementar sistemes efectius de verificació d'edat, amb la intenció de prohibir l'accés a xarxes socials a menors de setze anys. A continuació, Musk esclatava i, en una piulada, es referia al president del govern espanyol com a “Dirty Sánchez”, cosa que va provocar l'eufòria a la Moncloa, convençuda que els beneficia un xoc directe i públic amb qui va col·laborar en el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca.
Sánchez contra el trumpisme
No és ni la primera vegada que Sánchez dispara contra els propietaris d'aquestes empreses digitals, ni tampoc el primer cop que intenta erigir-se com a mur socialdemòcrata europeu contra Donald Trump. La professora del departament de CIències Polítiques de la Universitat Complutense de Madrid Paloma Román apunta en conversa amb aquest diari que l'actual context de convulsió i polarització internacional fa que una part de la ciutadania estigui més pendent del que passa fora. Però assenyala que, generalment, la política internacional acostuma a tenir una incidència limitada en l'electorat espanyol. Opina el mateix el seu company a la mateixa universitat David Hernández, que assenyala que la teatralització de Sánchez com a líder internacional pot no traduir-se en un guany electoral. Els dos experts coincideixen que, per a tenir rèdit electoral, cal que un afer de la política exterior tingui incidència directa en l'interior.
És precisament el que, d'alguna manera, ha fet Sánchez aquesta vegada: el que sí que té incidència directa, clara i d'interès per als espanyols és la limitació d’edat. "Qui tingui un adolescent a casa estarà absolutament d'acord i convençut de la necessitat de generar un entorn digital segur", resumia el dimarts la portaveu del govern espanyol en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres. El fet de barrejar aquesta defensa de la protecció al menor amb mesures contra aquests "tecnooligarques" ha permès a Sánchez entrar al xoc directe contra Musk i ser notícia pràcticament tota la setmana.
Abascal entra al xoc i Feijóo es manté al marge
Abascal, líder de Vox, va celebrar la polèmica i va assegurar que "la major part dels espanyols ja sabem que Sánchez és un traïdor, un tirà i un autòcrata". En canvi, Feijóo, líder del PP que té més dificultats per situar-se en els debats que giren al voltant de Trump i tots els actors que l'envolten, va optar per mantenir-se al marge de la batussa, cosa que ha mantingut a Sánchez al centre. "Jo no estic centrat en els debats sobre Mart, sinó en Osca i l'Aragó", va manifestar en un acte de campanya per a les eleccions que se celebren aquest diumenge.
Brussel·les entra en escena
La picabaralla ha traspassat l’àmbit espanyol. La Comissió Europea, a través del portaveu Thomas Regnier, va traslladar un missatge de “plena solidaritat” al president del govern espanyol i ha condemnat “qualsevol atac” dirigit a qualsevol líder dels estats membres. Al mateix temps, l'executiu comunitari ha recordat al govern espanyol que obligar les plataformes a verificar l’edat dels menors és una competència comunitària, i ha remarcat la necessitat de respectar l’efecte harmonitzador de la Llei de Serveis Digitals (DSA) de la Unió Europea.
L'amo de Telegram se suma a la brega
L’endemà del xoc amb Musk, el fundador de Telegram, Pável Dúrov, va difondre un missatge als usuaris espanyols carregant contra Sánchez i els seus anuncis. Acusava el president espanyol de proposar iniciatives "perilloses" que suposen una amenaça a la llibertat a Internet i que poden convertir Espanya en un "estat de vigilància". Sánchez, cofoi, publicava una piulada a les seves xarxes socials al cap d'una estona: "Deixa que els tecnooligarques bordin, Sancho, és senyal que cavalquem". L'endemà, en un acte a Bilbao, el socialista acusava Musk i Dúrov de “mentir” i advertia que “els tecnooligarques de l’algoritme no doblegaran la democràcia i la majoria social”. El president espanyol contraposava la idea que “regular és controlar” i situava el debat en termes de drets i protecció de menors, davant “l'univers tòxic” de les xarxes.
El vespre en el qual l'amo de Telegram contraatacava Sánchez, la Moncloa va afanyar-se a escriure en temps rècord una resposta. El govern espanyol acusava Dúrov "d'utilitzar el seu control sense restriccions” per enviar “un missatge massiu” carregat de “mentides i atacs il·legítims”. L’executiu desplegava un catàleg de rèpliques a les crítiques de Telegram: rebutja que la verificació d’edat impliqui rastrejar la identitat de tots els usuaris; defensa que l’obligació de retirar contingut il·legal ja existeix en el marc europeu; i vincula la proposta de supervisió algorítmica i d’indicadors sobre discurs d’odi a instruments de transparència i persecució d’activitats il·lícites.
La Moncloa s'inspira en altres països
Diversos països han posat en marxa o han debatut restriccions d’edat i verificació a les xarxes, així com qüestions reguladores i penals. Austràlia ha fixat el límit d'accés en els 16 anys, França ha avançat cap al llindar dels 15 i Dinamarca ha presentat un pla en aquesta mateixa edat, mentre que estats com l'italià, el grec, l'irlandès, el portuguès i l'holandès estudien sistemes de verificació i límit d'edat més estrictes i robusts. Hi ha països que ja han impulsat iniciatives específiques davant la proliferació de deepfakes de generació i difusió de continguts sexuals no consentits. Fins i tot als Estats Units hi ha una llei en tramitació per facilitar a les víctimes emprendre accions civils.