La primera setmana després de les eleccions del 28 de maig ha deixat un xoc pels temps entre el Partit Popular i Vox. Una entesa entre les dues forces a la dreta i l’extrema dreta és l’únic camí possible per confirmar la bolcada a la majoria de comunitats autònomes i la convocatòria d’eleccions avançades pel mig ha distorsionat les converses que s’han començat a establir. Santiago Abascal pressiona Alberto Núñez Feijóo per pactar “abans de les eleccions”, però el PP insisteix en formar governs monocolors. Hi ha consens per pactar “una alternativa”, admeten a banda i banda, però ningú concreta com s’hi arriba, almenys davant dels micròfons.
És un pacte inevitable, ja sigui compartint executius o amb suport extern de l’extrema dreta, però la pugna entre uns i altres té a veure amb el calendari. En aquest sentit Abascal té presses per gratar poder i retratar la dependència que té el PP de Vox, en un escenari ja de precampanya electoral per unes estatals. “Les estratègies no ens agraden, ens agrada la claredat i poder dir als espanyols el que farem”, ha afirmat Abascal aquest dilluns al matí. La “claredat” de la qual parla el líder ultra té a veure amb el “mandat” en la construcció d’”una alternativa” al govern de coalició del PSOE i Unides Podem. “Nosaltres som responsables de la construcció d’aquesta alternativa. Seguim amb paciència esperant, amb la mà estesa i amb l’única línia vermella de respecte als votants de Vox”, ha explicat Abascal, qui s'emmiralla amb l'experiència de Castella i Lleó. L’ultradreta malda per establir negociacions profundes, més enllà dels contactes dels contactes informals que ja hi ha hagut a diferents nivells institucionals.
La negociació es porta sota discreció i amb altes dosis de cautela per no entorpir les setmanes prèvies al 23-J i, per això, Vox no s’atreveix a parlar de condicions ni de línies vermelles utilitzant termes ambigus. La pressió ultra la rep el PP deixant passar el temps. A l’equip de Feijóo no hi ha pressa per entomar aquest gripau, i menys amb unes eleccions pel mig. L’estratègia passa per xutar la pilota endavant, insistir en exigir governs en solitari del Partit Popular i deixar la responsabilitats als candidats de cada autonomia.
“El nostre compromís és clar. Intentarem fins al final formar governs només del PP”. Així de rotund s’ha expressat el portaveu de campanya del PP, Borja Sémper, aquest dilluns després de la reunió del Comitè de Direcció, on s’ha descartat la possibilitat de fer els sis debats televisius que ha proposat Pedro Sánchez. En aquest sentit, el PP escenifica d’entrada que no vol arribar a acords amb Vox, encara que Sémper no s’ha atrevit a donar “la seva paraula” que no teixirà executius amb Abascal. Per començar la consigna és apostar per governs monocolor, tal com va explicar Feijóo a l’entrevista amb Ana Rosa Quintana dijous passat, encara que els números no es poden estirar tant com voldria
Les autonomies que depenen de Vox
Vox s’afanya a recordar que, després del 28-M, la calculadora no fa miracles. Al mapa espanyol, el PP suma majoria absoluta amb l’ultradreta en cinc comunitats autònomes: Múrcia, Balears, Cantàbria, l’Aragó, el País Valencià i Extremadura. I cada territori amb la seva particularitat. A Múrcia, Fernando López Miras en té prou amb l’abstenció per revalidar el càrrec; a les Illes Balears, Marga Prohens ha de convèncer el diputat de Sa Unió per sumar més que l’esquerra; a l’Aragó, Jorge Azcón ha d’aconseguir l’abstenció d’Aragón Existe per governar en solitari i a Cantàbria, Miguel Ángel Revilla (PRC) està disposat a abstenir-se a favor del PP si això evita un pacte amb Vox.
En canvi, el PP haurà de passar per l’adreçador al País Valencià i Extremadura perquè ni Carlos Mazón ni María Guardiola tenen prou diputats per contrarestar un possible candidat alternatiu a la investidura i, per això, necessiten el vot a favor de la bancada de l’extrema dreta.