Han de poder votar els nois i noies de 16 anys? Amb aquesta edat acaba l'escolarització obligatòria i poden accedir al món laboral i treballar, també són responsables penalment i poden casar-se o avortar, però el model democràtic espanyol no els hi permet votar, ja que la Constitució i la llei electoral estableixen l'edat d'accés al dret a sufragi a partir dels 18 anys. A altres països de l'entorn europeu sí que ho poden fer: Àustria (des del 2007), Bèlgica (des del 2003) o Malta (des del 2018) són exemples d'estats membres de la Unió Europea que estableixen l'edat de vot a partir dels 16 anys, mentre que Alemanya o Grècia ho permeten pels comicis europeus. Més enllà, també es pot votar a partir dels 16 a l'Argentina, el Brasil o Equador. Si bé és un debat que ha existit sempre en la societat, ara el Congrés dels Diputats espanyol ho estudiarà, arran de la llum verda a una proposta de Sumar, el partit d'esquerres fundat per la vicepresidenta del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, presentada a principis de setmana.
La Comissió de Joventut i Infància del Congrés ha aprovat aquest dijous una proposició no de llei de Sumar, secundada pel PSOE, per la qual s'insta el govern estatal a promoure una reforma de la Llei orgànica del Règim Electoral (LOREG) per a rebaixar a 16 anys l'edat per a poder votar. La iniciativa de Sumar, que ha acceptat una esmena del PSOE, ha tirat endavant per 18 vots a favor i 17 en contra, els del PP i de Vox, que no la consideren viable i veuen en ella un "ardit per a fer creure als joves que els importen". La iniciativa porta cua: més enllà de les discrepàncies entre partits, nombrosos usuaris de les xarxes han debatut sobre aquesta, en considerar algunes persones que molts joves no estan preparats encara per manca de maduresa o que mostren recentment impulsos antidemocràtics cap a l'extrema dreta. D'altres usuaris, però, l'han comparat amb les mateixes reticències que va haver-hi al seu torn durant la 2a República pel que fa al sufragi femení i veuen amb bons ulls la iniciativa.
En la seva exposició, el diputat de Sumar Nahuel González va defensar que ampliar el vot a persones de 16 i 17 anys és equiparar drets i deures, després de recordar que a Espanya els joves són responsables penalment des dels 14 anys. Així, sosté que aquesta iniciativa no sols és justa, sinó necessària per a la "vitalitat" i la "legitimitat" del sistema democràtic, i incideix en el fet que la "maduresa política no sols es mesura per l'edat, sinó per la capacitat de comprendre i participar en el procés democràtic". Ha esgrimit també que els joves de 16 anys d'avui "estan més informats i connectats a la realitat que mai" i que, per això, limitar el seu dret al vot és "subestimar el seu potencial" per a contribuir el debat públic.
En aquesta línia s'ha pronunciat el diputat del PSOE i líder de Joventuts Socialistes, Víctor Camino, qui ha expressat el seu convenciment que "Espanya està preparada per a ampliar la democràcia i per a incorporar a noves persones a la participació directa dels processos electorals". Dit això, ha parlat també que aquesta iniciativa a més ajuda a combatre l'alta abstenció dels joves de 18 a 24 anys, perquè "activa l'interès dels joves per la política en incidir i fer que se sentin més escoltats", ha apuntat.
En contra s'ha mostrat el diputat del PP Miguel Ángel Sastre Uyá, per considerar que la reforma que es proposa "no és viable", entre altres coses, perquè rebaixar l'edat perquè es pugui votar als 16 anys "xoca frontalment" amb la Constitució, que estableix la majoria de vot als 18 anys. "Si els joves menors de 18 anys no poden fer contractes en molts àmbits de la seva vida, com seran capaces de signar el contracte més gran que se signa, per part d'un demòcrata, que és el fet de votar", ha reflexionat, abans d'afegir que "no tindria cap sentit".
Blanca Armario, de Vox, ha rebutjat la iniciativa perquè entén que rebaixar l'edat és "un ardit" per a fer-los creure als joves que els importa el que pensen i perquè "creuen que l'adoctrinament ideològic que imposen a les aules els donarà els fruits que volen". "Els estan fent creure que és per a donar-los veu quan el que vostès volen és tenir-los callats a canvi dels seus vots", ha postil·lat.
També per signar ILP i ampliar-les a estrangers
Aquest diumenge, a més, la formació de Díaz ha anunciat que vol ampliar aquest dret a la possibilitat de signar iniciatives legislatives populars (ILP) per part dels menors d'edat, amb 16 o 17 anys. Aquesta és una de les mesures que ha proposat el grup plurinacional amb motiu del I Pla de Parlament Obert en les quals advoquen per millorar la transparència de l'òrgan legislatiu, així com la incorporació de la participació ciutadana en la presa de decisions. El document, signat pels diputats Gala Pin, Francisco Sierra i Toni Valero, recull fórmules per a enfortir la ILP amb la finalitat de facilitar la seva tramitació i aprovació, com simplificar els canals i el mode de recollida de signatures, ampliar les matèries sobre les quals poden tractar aquestes iniciatives i garantir la seva tramitació només amb aconseguir el milió de signatures necessari sense necessitat que el Congrés voti la seva presa en consideració. També afegeixen l'objectiu que els ciutadans estrangers que resideixin puguin donar suport a aquestes lleis que s'impulsen des de la societat civil.