La sentència del major dels Mossos d'Esquadra i la cúpula d'Interior mostra dues realitats. L'absolució avala la feina dels Mossos l'1-O, però el vot particular revela la realitat paral·lela on des de fa 3 anys es mouen els fils judicials.

El vot particular de la magistrada presidenta de la Sala Concepción Espejel és dur i en la línia de la sentència del Tribunal Suprem del judici al procés de fa un any. Espejel considera que cal una condemna per sedició.

La magistrada creu que ha quedat provat que Josep Lluís Trapero, en la seva condició de major del cos de Mossos d'Esquadra, coneixent els propòsits del conseller d'Interior i del director de la Policia, dels quals depenia políticament i governativa, i la ferma decisió d'aquests i d'altres persones (que després serien condemnades al judici del procés) que arribés a celebrar-se a tota costa el referèndum suspès pel TC, va sumar els seus esforços a aquest propòsit comú i posar mitjans eficaços per contribuir a aquest resultat.

"Per a això, a mesura que anaven sent dictades les instruccions del fiscal superior de Catalunya primer, i la resolució de la magistrada del TSJC després, de comú acord amb el conseller Forn i el director de la Policia, va anar posant diverses traves al seu compliment; oposant-se contumaçment a la coordinació atribuïda al Coronel Pérez dels Cobos" diu Espejel en el seu vot particular. 

 

 

 

Espejel no avala de cap manera el pla dels Mossos per a l'1-O: "Va presentar un pla per al teòric compliment de la Instrucció 3/2017 de la Fiscalia deliberadament ineficaç per al compliment de l'ordenat. No va introduir modificacions al disseny del pla, un binomi per a cada col·legi, al marge de la conflictivitat previsible en els diversos centres, tot i haver-se advertit que tant el fiscal superior de Catalunya com el fiscal general de l'Estat consideraven el pla no idoni, per ser propi d'unes eleccions legals".

I fins i tot fa una crítica velada a la magistrada Mercedes Armas del TSJC: "Seguidament el major, aprofitant que les ordres contingudes en la resolució de la Magistrada del TSJC eren menys concretes que les donades en les Instruccions del fiscal superior, i la referència continguda en l'acte dictat per la mateixa a la necessitat de preservar la convivència, va pautar 1 actuació de mínims per part dels Mossos, tant per als dies previs com per al mateix dia 1 d'octubre. Va fixar unes pautes d'actuació per al teòric compliment de la resolució del TSJC, sabent que les mateixes eren clarament ineficaces per impedir el referèndum, especialment quan el mateix major va anticipar el seu contingut als responsables polítics i les mateixes es van publicitar fins i tot per xarxes socials. De manera que els que instigaven la iniciativa Escoles Obertes coneguessin per endavant com anava a ser l'actuació del Cos de Mossos d'Esquadra i que n'hi hauria prou la concentració de famílies, gent gran i col·lectius vulnerables perquè els binomis no posessin cap obstacle a l'ocupació prèvia dels col·legis ni a la celebració del referèndum il·legal".

"Per assegurar que l'actuació de la generalitat dels Mossos no suposés obstacle real a l'ocupació prèvia dels col·legis i la celebració del referèndum, el major va establir un rígid sistema de petició de suports per les patrulles i de transmissió d'ordres per part dels comandaments que evités qualsevol iniciativa o actuació directa dels agents; de manera que, quan pogués adoptar alguna mesura, aquesta resultés ineficaç", insisteix Espejel.

Pel que fa a l'acusat Soler, el vot particular explica que no només no va donar les instruccions a què venia obligat, en l'exercici del seu càrrec de director de la Policia, per al compliment de la Llei i de les ordres judicials sinó que, contravenint les mateixes, va sostenir el dret a votar dels ciutadans, que els Mossos havien de garantir-ho, que organitzar un referèndum que se li havia ordenat impedir pel TC no era delicte, i que havien de prevaler les ordres governatives sobre les quals poguessin donar els jutges i fiscals. Mitjançant l'acceptació d'un pla presentat a la Fiscalia i d'unes pautes d'actuació lliurades a la magistrada del TSJC deliberadament ineficaços, va afavorir conscientment que, sota l'aparença de formal acatament de les ordres judicials rebudes, l'actuació del Cos de Mossos d'Esquadra, no comportés cap obstacle per a la celebració del referèndum.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat