La imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per suposats delictes de tràfic d’influències, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal amb relació al rescat per part del govern espanyol de l’aerolínia Plus Ultra, que té una part important del seu accionarial vinculat a empresaris veneçolans, ha suposat un terratrèmol polític que ha fet trontollar els fonaments del que queda de legislatura. La tesi del jutge José Luis Calama, magistrat de l’Audiència Nacional i titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4, el jutge que ha portat la investigació del cas Plus Ultra i que ha acordat la citació de Zapatero com a investigat, és que l’expresident hauria actuat com una peça rellevant d’una estructura organitzada per afavorir interessos econòmics lligats a operacions vinculades a Plus Ultra i a empresaris de l’entorn investigat. També se li atribueix haver rebut pagaments elevats per assessories o informes que, segons la instrucció, podrien encaixar en un esquema de tràfic d’influències i possible blanqueig de capitals. La imputació de Zapatero té una derivada internacional: la col·laboració de les autoritats dels Estats Units amb la investigació espanyola. El Departament de Seguretat Nacional nord-americà (DHS per les sigles en anglès) va col·laborar amb la policia espanyola en la investigació “sobre blanqueig de fons públics internacionals” que va conduir a la imputació de Zapatero, a través de l’agència Homeland Security Investigations (HSI). En la seva interlocutòria, l’Audiència Nacional va assenyalar que l’HSI va extreure informació d’un dispositiu mòbil de Rodolfo Reyes, vinculat a Plus Ultra i també investigat, i va lliurar aquestes dades a la policia espanyola. En aquestes comunicacions apareixerien referències a Zapatero en el marc de presumptes contactes polítics relacionats amb les ajudes públiques concedides a la companyia. 

“Tot i que ara mateix no podem comentar els detalls de la investigació penal, l’HSI manté el seu compromís de col·laborar amb els seus socis internacionals per combatre la delinqüència global, protegir les nostres comunitats i defensar l’estat de dret”, va afirmar el portaveu del DHS. L’agència dins del DSH que s’encarrega d’investigar delictes transnacionals i complexos és la Homeland Security Investigations (HSI), la branca investigadora de l’ICE dins del Departament de Seguretat Nacional. La documentació remesa per l’HSI va ser incorporada a la causa que instrueix el jutge José Luis Calama a l’Audiència Nacional sobre el rescat de 53 milions d’euros concedit durant la pandèmia a l’aerolínia Plus Ultra.

El cas també connecta amb altres investigacions dels Estats Units sobre possibles operacions de blanqueig vinculades a trames internacionals relacionades amb Veneçuela, Rússia i Iran. Segons publica El País, Washington ja havia posat el focus en el banc suís MBaer per la seva presumpta implicació en moviments de fons sospitosos. Entre les operacions analitzades hi figuraven comptes vinculats a inversors relacionats amb Plus Ultra i una transferència de més de 519.000 dòlars feta per l’aerolínia. Tot i això, la interlocutòria del jutge Calama no situa com a eix central la presumpta trama de corrupció de PDVSA assenyalada per les autoritats nord-americanes. La causa espanyola se centra sobretot a determinar si el rescat públic concedit a Plus Ultra va ser afavorit mitjançant una xarxa d’influències atribuïda a Zapatero i al seu entorn.

La participació nord-americana no implica que els Estats Units hagin impulsat directament la imputació de Zapatero, sinó que van aportar informació rellevant a les autoritats espanyoles. Els Estats Units apareixen en el cas com a col·laborador policial i com a font d’informació financera, però no com a actor judicial principal. La imputació de Zapatero és una decisió de l’Audiència Nacional espanyola, tot i que una part dels indicis utilitzats en la investigació provenen de la cooperació amb l’agència nord-americana HSI. No obstant això, la ultradreta està aprofitant aquesta connexió per llançar rumors falsos i notícies fake aprofitant els vincles de Zapatero amb el règim de Nicolás Maduro i les males relacions entre l’administració Trump i el govern de Pedro Sánchez. Entre altres notícies, estan corrent a través de les xarxes que  els Estats Units ha emès una ordre d’arrest i imputació contra Zapatero en considerar-lo un dels aliats de l’expresident veneçolà. L'afirmació s’ha viralitzat, juntament amb un vídeo en què apareix Vito Quiles —agitador d’ultradreta i col·laborador de l’agrupació política Se Acabó la Fiesta (SALF)— en el que assegura que Trump planeja una ordre d’arrest contra Zapatero. De fet, les informacions sobre aquesta suposada ordre que l’administració Trump ha d’emetre per arrestar Zapatero circulen d'ençà que Nicolás Maduro va ser capturat i deportat als Estats Units el passat gener.

A l’agost, l’organització ultradretana Manos Limpias ja va demanar al Departament del Tresor dels Estats Units que sancionés Zapatero per uns suposats “crims de lesa humanitat” a Veneçuela. No consta, però, que l’organització presentés cap denúncia formal davant d’un jutjat nord-americà ni que Washington hagi imposat cap sanció a l’expresident.  A més, els Estats Units tampoc han sol·licitat cap notificació vermella d’Interpol contra Zapatero, com també ha corregut per les xarxes. Aquesta notificació és una petició adreçada a les forces policials de tot el món perquè localitzin i detinguin una persona mentre queda pendent la seva extradició o una actuació judicial similar.