Luís Villares (Lugo, 1978) és el portaveu d'En Marea al parlament de Galícia. Jurista de professió, es va presentar com a candidat a la Xunta a les eleccions que es van celebrar l'any passat. En aquesta entrevista a El Nacional, el líder de la confluència gallega de Podemos, també representada al Congrés de Diputats, es posiciona a favor del referèndum unilateral a Catalunya, davant de la negativa del Govern espanyol a un acord. En Marea se suma d'aquesta manera al corrent anticapitalista de Podemos i a l'organització lila a Catalunya, i posa pressió a Catalunya En Comú, la formació d'Ada Colau i Xavier Domènech, que manté la seva posició ambigua.
Quina és la posició d'En Marea respecte el referèndum a Catalunya?
Per nosaltres, el plantejament del referèndum és una qüestió democràtica. Nosaltres parlem d'un estat plurinacional, en el qual les nacions que el conformen tenen dret a decidir la seva manera d'encaixar-hi. Això és coherent amb donar-los la paraula perquè puguin decidir-ho. És una qüestió de radicalisme democràtic. És un compromís de republicanisme clàssic amb el fet que la gent pugui prendre decisions sobre les coses que l'afecten. Per això no entenem quina por hi pot haver amb què el poble català prengui la paraula per decidir.
Pactat o unilateral?
Nosaltres preferiríem que fos pactat amb l'Estat i per tota la institucionalitat. Però, si això no és possible a causa de la negativa del govern de Rajoy, nosaltres entenem que la institucionalitat catalana [la Generalitat] té l'obligació d'assegurar-ne la votació. A més, considerem que dins del marc constitucional espanyol es pot preguntar. Una altra cosa és que pugui quedar condicionada la validesa jurídica, però que es pugui preguntar no és una cosa que quedi fora de la regulació constitucional de la celebració dels referèndums. Ens sembla un exercici sa de normalitat democràtica. Les institucions de l'Estat haurien de prendre'n nota i no anar espantant amb el Codi Penal. En democràcia no pot penalitzar-se preguntar, més aviat hauria de penalitzar-se no preguntar.
Preferiríem que el referèndum fos pactat, però si no és possible, la Generalitat té l'obligació d'assegurar-lo
Aquesta posició contradiu en part la dels seus companys de Catalunya En Comú que —tot i que encara estan debatent— creuen que si no és pactat o amb garanties no s'hauria de celebrar.
La nostra aposta és que sigui un referèndum pactat. Nosaltres preferim que sigui així. Però també entenem que, si això no és possible, negar-li la paraula a la gent és injust. Tot i així, els avantatges d'un referèndum pactat són evidents, perquè es poden pactar les conseqüències jurídiques. Per això entenem la posició de Colau, que a més la compartim. Volem que la consulta es dugui a terme en els termes que Colau ha expressat. Si no té conseqüències jurídiques, queda evidentment desnaturalitzada, però hi ha una essència que perviu: la prioritat de donar-li la paraula a la gent.
Què pensaria si finalment la formació d'Ada Colau i Xavier Domènech no hi participen?
En la mesura en què dins d'En Comú encara estan reflexionant sobre aquest tema, nosaltres no volem avançar això. La nostra posició és clara, és favorable al fet que la gent pugui opinar, però entenc la reflexió que té En Comú. Esperarem a veure què decideixen els companys.
Entenem la posició de Colau, però hi ha una essència que perviu: la prioritat de donar-li la paraula a la gent
Però, encara que no tingui garanties ni sigui pactat, vostès (En Marea) estan a favor de votar igualment?
La nostra prioritat és que la gent pugui opinar. El 80% de la població de Catalunya, segons les enquestes, vol opinar. Aquesta línia és prioritària. La nostra actitud és favorable a què el referèndum pugui tenir lloc, però sempre defensant que el que seria desitjable és que fos pactat i amb ple coneixement del seu abast.
Si el resultat del referèndum és positiu, amb validesa legal o sense, caldrà prendre'n nota, asseure's i parlar
Si hi hagués referèndum, amb una participació acceptable i guanyés el 'sí', què hauria de fer el Govern de Catalunya? Aplicar-lo?
Prendre'n nota. Tot l'Estat hauria de prendre'n nota, i també ser-ne conseqüent. No es reconeix res fins que passa. Encara que no tingués valor jurídic tindria valor polític, i els polítics haurien d'asseure's i parlar. En aquest cas, estaríem davant d'una constatació d'una realitat política que requeriria una solució política. Si el resultat del referèndum és positiu, amb validesa legal o sense, caldrà prendre'n nota, asseure's i parlar. La resta de processos constituents a Europa han estat així.
Si finalment hi ha referèndum, veu possible que el Govern espanyol tanqui col·legis electorals o suspengui l'autonomia?
A la Constitució hi ha aquesta opció. Però nosaltres creiem que les qüestions polítiques no poden tenir respostes penals. La política no es pot respondre amb el Codi Penal. No hi ha presó que pugui amb la voluntat de tot un poble. Es deia aquests dies en la moció de censura que hi ha estats que tenen les clàusules pètries, estats constitucionals en els quals no permeten modificar determinats articles. A mi sempre m'agrada citar un constitucionalista que deia que cap clàusula pètria no pot frenar el curs de la història. Amb Catalunya passa igual. El Codi Penal no soluciona un problema polític, únicament l'emmordassa.
No hi ha presó que pugui amb la voluntat de tot un poble
Si finalment el govern espanyol apliqués el Codi Penal, on veuríem En Marea?
Seríem al costat de la llibertat, sense cap tipus de dubte. La via penal és un deliri.
Com creu que evolucionarà el debat?
La lògica dels esdeveniments anirà cap a una racionalització del debat. Encara que ara sembli un debat irracional, sobretot per part de l'Estat. Crec que aquest debat el que ha fet en els últims anys és moure els propis marcs conceptuals de l'àmbit de la sobirania a nivell d'estat. Fa 10 o 15 anys aquest debat en els termes en els quals s'està plantejant era impensable.
Què ha canviat?
L'Estat de les autonomies del 78 era un estat que volia transitar cap al segle XXI. En aquell moment va ser un acord absolutament respectuós amb la plurinacionalitat, però no oblidem quin és el context del 78. En aquell moment va ser una qüestió avançada però que ara necessita una reformulació. Des del nostre espai de confluència hem assumit el debat, des de la plurinacionalitat i la radicalitat democràtica. La gran aportació de Podemos és l'element democràtic. Portar el tema no només des del punt plurinacional sinó també democràtic.