El comissari jubilat i en presó preventiva José Manuel Villarejo ha presentat davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem una querella contra el vicepresident segon del Govern i líder de Podemos, Pablo Iglesias, contra la vicepresidenta tercera del Congrés, Glòria Elizo, contra l'exassessora de Podemos, Dina Bousselham i contra l'advocada del partit Marta Flor, per un delicte d'acusació i denúncia falsa.

En un escrit de més de cent pàgines a què ha tingut accés Europa Press, la defensa de Villarejo assenyala que aquests van imputar al comissari "fets incerts amb coneixement de la seva falsedat i amb temerari menyspreu envers la veritat", i vincula aquesta maniobra de l'entorn de Podemos amb les eleccions generals d'abril de 2019.

En aquest sentit, explica que malgrat que es tenia coneixement del confiscat al domicili de Villarejo des del registre de novembre de 2017, "resulta molt sorprenent que determinades peces -del cas Tàndem- s'incoessin des de mitjans de 2018" mentre que la número 7, relacionada amb el robatori del mòbil de Dina Bousselham i el posterior ús que es va fer de les dades que contenia, no arrenqués amb citacions fins al març de 2019. I això malgrat que a finals de 2018 ja s'havia citat l'exassessora en dependències policials.

Es pot recordar que el jutge d'instrucció de la peça 'Dina', Manuel García-Castellón va elevar exposició raonada al Suprem per sol·licitar que investigués al líder 'morat' pels delictes de descobriment i revelació de secrets, amb agreujant de gènere, danys informàtics, i acusació o denúncia falsa, i/o simulació del delicte.

Exposició raonada de García-Castellón

La defensa del comissari s'aferra a aquesta exposició raonada del magistrat, i en el seu escrit repeteix part del mateix posant èmfasi que Iglesias va veure en l'aparició de part del material del telèfon de Bousselham a casa de Villarejo "una oportunitat per aconseguir rèdit electoral, aparentant ser víctima" i per tant ordenà "tot i saber la seva falsedat" que es redactés una denúncia simulant la connexió entre el robatori del terminal i la publicació en mitjans de dades.

Recorden que l'argument sostingut pel jutge troba base sòlida també en la declaració de l'exadvocat de Podemos, José Manuel Calvente, qui en qualitat de testimoni va afirmar que el cas 'Dina' va ser un muntatge de la cúpula de Podemos. La defensa de Villarejo procedeix a qualificar el delicte que, segons el seu parer, haurien comès Iglesias, Elizo, Flor i Bousselham.

Així, apunten que el delicte d'acusació i denúncia falsa està castigat amb una pena de presó que va dels sis mesos a dos anys i una multa de dotze a vint-i-quatre mesos, si s'imputés un delicte greu. I afegeix que en aquest cas es tracta d'un delicte pluriofensiu, ja que protegeix "tant el correcte funcionament de l'Administració de Justícia com l'honor de la persona a la qual s'imputen els fets falsos".

Qualificació i diligències

Al fil, recorda que són autors d'aquest delicte Iglesias i Bousselham, i en concepte d'autors com a cooperadores necessàries, Marta Flor i Glòria Elizo, aquesta última també en concepte d'inductora.

Demana al Suprem que citi a declarar els quatre i que s'afegeixin a la causa tant els enregistraments de les declaracions al Jutjat Central d'Instrucció número 6 del secretari general de Podemos, de l'exassessora i de Calvente, com els xats interns de la formació morada aportats per aquest últim al jutjat d'instrucció número 32 de Madrid. També sol·licita la testifical de Calvente.

D'altra banda, demana que s'aporti -en relació a un recurs de cassació presentat per Iglesias el 2019 al Suprem- el testimoni dels escrits de suspensió de la tramitació del recurs presentats per la seva representació. Villarejo sol·licita això perquè la paralització d'aquest procés al Suprem seria, segons el seu parer, un dels motius per impulsar les accions a l'Audiència Nacional.

De moment, després de l'exposició raonada del jutge, la Sala d'Admissions del Penal del Suprem roman en espera d'un informe del Ministeri Fiscal per decidir si és procedent o no anar contra Iglesias pels tres delictes que apuntava García-Castellón. En una nota interna, la Fiscalia Anticorrupció de l'Audiència Nacional es va posicionar fa un parell de setmanes en contra que s'obri aquesta investigació a Iglesias.