El primer judici contra el comissari jubilat del Cuerpo Nacional de Policía (CNP) i en presó provisional, José Manuel Villarejo, se celebra aquest divendres en un jutjat de Madrid, per presumptes delictes de calúmnies i denúncia falsa contra l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán, i comptarà amb la declaració per videoconferència de l'examiga de Joan Carles Corinna Larsen des del Regne Unit.

El judici, que està previst que es ventili en una única sessió aquest 15 de gener, comença a les 10 hores al Jutjat Penal Número 8 de Madrid, després que s'hagi ajornat fins i tot en quatre ocasions a causa de la pandèmia de coronavirus i malgrat els trastorns causats per 'Filomena'.

Serà la primera vegada que Villarejo s'assegui al banc dels acusats, encara que podria no ser l'última, jutjant per les dimensions del 'cas Tàndem' i les seves moltes ramificacions, en les quals s'investiguen les feines de l'excomissari.

Dos anys de presó

Per aquest cas, la Fiscalia Provincial de Madrid li demana un total de dos anys de presó: un any de presó, la inhabilitació especial per a l'exercici del dret al sufragi passiu durant el temps de la condemna, i 20 mesos de multa amb una quota diària de 20 euros, pel delicte de denúncia falsa; i un altre any i la mateixa inhabilitació, pel de calúmnies.

El judici arrencarà amb la declaració de Villarejo, que hi serà presencialment malgrat les conseqüències del temporal de neu. Després, compareixerà -també de forma presencial- Sanz Roldán, a proposta del Ministeri Fiscal.

Cal recordar que Sanz Roldán està obligat a declarar, encara que podria intentar evitar-lo acollint-se a l'article 418 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, on "s'exceptua el cas que el delicte revesteixi suma gravetat per atemptar a la seguretat de l'Estat", entre altres raons.

A continuació, i a instàncies de la defensa, serà el torn dels testimonis, començant per Larsen, que intervindrà per videoconferència des del Regne Unit. Per evitar possibles errors de connexió aquest divendres, la setmana passada es va dur a terme un "assaig" que va concloure de forma reeixida.

Amenaces a Corinna

La compareixença de Larsen té relació amb el delicte de calúmnies. Els fets es remunten al 5 de juny de 2017, quan Villarejo va dir al programa 'Salvados' de La Sexta que Sanz Roldán havia amenaçat de mort a l'empresària germanodanesa "sent conscient que no era cert", segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia de Madrid.

En una declaració jurada davant de notari, Larsen va acusar Sanz Roldán d'estar darrere d'una "campanya" en contra seu i d'amenaçar-la personalment en un hotel del Regne Unit l'any 2012, després que Joan Carles tingués l'accident a Botswana.

Després de Larsen, testificaran el que fos cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) José Luis Olivera i l'exresponsable del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i actual cap de Gabinete de la ministra de Defensa, Esperanza Casteleiro, ambdós a instàncies també de la defensa.

Tanmateix, el jutge ha rebutjat les testificals de l'exDirector Adjunt Operatiu (DAO) de la Policia Nacional Eugenio Pino; de l'exsecretari d'Estat de Seguretat Francisco Martínez i de quatre periodistes. El magistrat s'oposa a practicar aquests interrogatoris en entendre que el que podrien acreditar els dos primers ho farà el propi Olivera i que el coneixement dels segons és de font indirecta o ho pot testificar Larsen.

Els "tentacles" de Villarejo

L'altre eix del judici contra Villarejo serà la denúncia presentada l'1 de juny de 2017 per Villarejo contra Sanz Roldán i un periodista per un article sobre els seus "tentacles" al món judicial que s'il·lustrava amb una fotografia seva, segons denunciava, obtinguda en una operació antiterrorista en què havia participat com a agent encobert.

En la imatge apareixia Villarejo baixant d'un avió a la zona de pistes de l'aeroport de Melilla i, sempre segons la seva denúncia, formava part d'un dossier que el CNI hauria facilitat al diari 'El País' amb el coneixement i l'autorització de Sanz Roldán, la qual cosa seria constitutiva, segons la seva opinió, d'un delicte de descobriment i revelació de secrets i d'un delicte de col·laboració amb activitats d'organitzacions terroristes.

La denúncia no va ser admesa a tràmit i el jutge va ordenar l'arxivament de les actuacions. Villarejo va recórrer en reforma i en apel·lació, sense cap èxit, i finalment la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat van acabar emprenent accions contra ell per denúncia falsa als jutjats de Madrid.