Les víctimes del CatalanGate no es queden sense veu. Els grups europarlamentaris dels Verds i l'Esquerra Unitària Europea han promogut aquest dimarts al migdia un esdeveniment paral·lel en què han pogut participar algunes de les personalitats de l'independentisme que patir l'escàndol de ciberespionatge més important al continent. Tot plegat després que, aquest matí, s'hagi celebrat una sessió monogràfica centrada en l'ús del programari Pegasus a Espanya que ha estat presidida per l'eurodiputat Jeroen Lanaers. La voluntat de la part afectada era que hi pogués participar una àmplia representació de les víctimes independentistes, així com que hi assistís una delegació de diputats del Parlament. Finalment, però, el veto que s'ha impulsat des dels eurogrups dels socialistes i els populars només ha permès que hi fos l'advocat Andreu Van den Eynde en representació de totes les víctimes catalanes.
La insistència, i la solidaritat dels Verds i l'Esquerra Unitària Europea, ha permès que durant una hora hagin pogut prendre la paraula algunes de les principals víctimes també al Parlament Europeu. Els protagonistes d'aquesta sessió paral·lela han estat la jurista d'Òmnium Cultural Elena Jiménez; l'expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana Elisenda Paluzie; el diputat de la CUP Carles Riera; el diputat d'ERC i alcaldable a Barcelona, Ernest Maragall; i l'eurodiputat de Junts Toni Comín. Tots cinc, en representació dels principals partits i entitats independentistes, han carregat amb duresa contra l'Estat i el seu paper en el CatalanGate.
Tots ells han volgut denunciar que, malgrat que el CNI ha admès haver rebut autorització judicial per espiar 18 persones, encara hi ha 47 casos de qui no es coneix la motivació. "De quin crim se'ns acusa?", ha interrogat Jiménez. "Se'ns acusa de terrorisme? Les activitats que practiquem semblen terrorisme?". També Paluzie, ha preguntat en què es basa l'Estat per espiar l'independentisme, i Comín ha assenyalat que encara existeixen molts dubtes al voltant dels fets. "Quan, per què i qui. Són les tres preguntes que ens fem els espiats. Quines són les justificacions per espiar-nos sense resolució judicial?".
No s'han quedat aquí, i han volgut manifestar tota la seva confiança en què la Unió Europea permeti resoldre tots aquests interrogants que el govern espanyol no ha respost. En aquest sentit, Comín ha assenyalat que el CatalanGate li ha sortit "gratis" al president Pedro Sánchez, en una advertència també als partits independentistes. Maragall ha afirmat que les víctimes són "conscients" dels esforços que ha fet l'Estat per negar els fets, amagar la informació i evitar qualsevol debat. "Avui ho hem comprovat", ha dit, sobre l'absència de representants espanyols a l'acte matiner sobre Pegasus al país. "El silenci és en si mateixa una confessió". I Riera ha alertat que l'Estat ha decidit "aplicar el dret penal de l'enemic" contra l'independentisme, mentre que les "mancances i limitacions" espanyoles en el marc de la democràcia tan sols "reforcen" les aspiracions de la societat catalana.
"És crucial donar veu a més d'una víctima"
Ha estat l'eurodiputada Saskia Bricmont, dels Verds, qui ha donat pas a les intervencions de les víctimes. Abans, però, ha volgut retreure l'actitud dels partits europeus de l'espai del PSOE i el PP. "Ens ha sorprès que els principals grups polítics han cregut innecessari escoltar les víctimes", ha lamentat, afegint que Van den Eynde ha estat l'únic representant a l'acte sobre l'ús de Pegasus a Espanya després de negociar-ho entre els eurogrups. Davant d'aquesta ofensiva dels dos principals partits de l'Estat, el grup dels Verds, així com el de l'Esquerra Unitària Europea, ha cregut "crucial donar veu a més d'una víctima". Bricmont també ha carregat contundentment contra la manca de suport cap a les víctimes, la falta de transparència i el silenci de la directora del CNI, que s'ha escudat al·legant que només pot informar sobre l'ús de Pegasus a la comissió de secrets oficials. I l'eurodiputada de l'Esquerra, Cornelia Ernst, s'ha sumat a la crítica llançant una advertència després que l'Estat rebutgés una missió europea sobre el programa espia. "El govern espanyol no estava disposat a trobar-se amb nosaltres"