Cas Palma Arena, cas Gürtel, cas Púnica, cas Kitchen... és indubtable que els casos de corrupció política estan ben presents a Espanya, però fins avui dia era difícil fer una fotografia realista per saber de com és de greu aquest problema. Ara, un estudi de l'Institut de Recerca en Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, ha posat més llum a la veritable dimensió d'aquesta xacra: entre el 2000 i el 2020 s'han produït un total de 3.743 casos de corrupció política —presumptes i condemnats— en tots els nivells d'organització territorial. Aquesta xifra esfereïdora representa que, aproximadament, s'ha fet públic un cas de corrupció cada dos dies. "Quadrupliquen o quintupliquen estimacions prèvies sobre el nombre de casos a Espanya", assenyala el doctorand José Abreu, autor del treball que és part de la seva tesi, en declaracions a ElNacional.cat. L'estudi, titulat "La corrupción política en España: un análisis descriptivo (2000-2020)", ha recollit durant dos anys i de manera manual tots els casos de corrupció oberts, arxivats i amb sentència absolutòria (presumptes casos), i amb sentència de condemna ferma publicats en els mitjans de comunicació durant les darreres dues dècades. Fins ara, només el Consell General del Poder Judicial tenia una base de dades sobre els procediments oberts. Ara, el treball revela quins són els punts de l'estat amb la incidència més alta de casos per habitants, quins són els delictes més freqüents i els anys en què més casos de corrupció política han sortit a la llum. Amb tot, és probable que hi hagi encara més casos de corrupció que no s'han comptabilitzat, "especialment en municipis petits amb escassa informació", o perquè "no s'han descobert o no han estat investigats".
Una de les conclusions que més els ha sobtat és "la corrupció existent a regions que no siguin Andalusia, Balears, Catalunya, Galícia, Madrid, València". "La corrupció s'estén a tot el territori", destaca Abreu, i afegeix que "la corrupció s'encomana". "La probabilitat que hi hagi una causa en un municipi augmenta si una localitat veïna ha experimentat un cas de corrupció", comenta. Tot i que és evident que la corrupció arriba a tot arreu, els casos es concentren en les poblacions més grans i ja esmentades. Màlaga és la província que té la xifra absoluta més alta de tota Espanya, amb 258 casos de corrupció —el que representa un 6,9% del total—, principalment a causa de l'operació Malaya que va destapar fins a 61 casos a l'ajuntament de Marbella. Per darrere, també en xifres absolutes, es troben Alacant, amb 197 casos (5,3%), i Sevilla, amb 173 (el 4,6%). Si mirem la incidència de casos per nombre d'habitants, però, la cosa canvia i qui encapçala el rànquing són les Illes Balears. En els darrers 20 anys s'han comptabilitzat 18 casos per cada 100.000 habitants, sent així la comunitat i província més afectada per la corrupció. En canvi, Barcelona està a l'altre costat de la balança, amb 1,65 casos de corrupció per 100.000 habitants, la xifra més baixa de tot l'estat. Catalunya, pel que fa a la incidència, es troba gairebé a la cua amb 3,41 casos de corrupció per cada 100.000 habitants, i un total de 265 casos conegut. Només superada per la Comunitat de Madrid on la incidència és del 2,88 segons les dades d'aquest estudi, que recompten un total de 195 casos de corrupció en aquesta comunitat.
Tot i això, l'àmbit on s'acumulen més casos de corrupció, són els municipis, que acumulen el 85,2% de les causes, i sobretot els municipis amb més població. Si parlem de comunitats autònomes, cap govern s'escapa, però destaca per sobre de tot la Junta d'Andalusia, amb 84 causes obertes per casos de corrupció. El Govern de les Illes Balears ocupa el segon lloc amb 66 casos (19,5%), i en tercera posició la segueix la Generalitat de la Comunitat Valenciana amb 41 procediments (12,1%).
Pel que fa als partits més corruptes, PP i PSOE són els que acumulen més causes, també perquè "són els partits que més alcaldies, diputacions i governs regionals han concentrat en el període d'estudi". El Partit Popular és el que acumula més casos de corrupció amb diferència, i és el partit amb més casos de corrupció en 7 de les 17 comunitats —el 41,2% assenyala l'estudi. En l'àmbit nacional, els populars també són la formació amb més procediments per corrupció: un 80% dels casos estan relacionats amb el PP. Per altra banda, el PSOE lidera els rànquings com el partit amb més casos de corrupció en cinc regions: Andalusia, Aragó, Castella-la Manxa, Extremadura i Astúries.
Quins són casos de corrupció més habituals?
"El càstig electoral davant d'escàndols de corrupció és escàs" sobretot a nivell municipal per la manca d'alternatives polítiques viables o la creació de xarxes clientelars per garantir la reelecció, per exemple. L'estudi, a més de constatar que en l'àmbit municipal és on més es concentren les causes, també assenyala quins són els tipus de delictes més comuns: la corrupció urbanística. "Al voltant del 70% de les causes per corrupció urbanística de la base de dades tenen l'origen dels fets a l'etapa de la bombolla immobiliària", assegura Abreu. Des de començaments de segle fins als anys 2006 i 2007 els casos de corrupció política que es destapen es disparen, sobretot per les intervencions contra la corrupció urbanística com les operacions Faycan a l'ajuntament del Telde, Malaya a Marbella o Tòtem a la localitat murciana de Totana. Posteriorment, entre el 2009 i el 2015 es concentren el nombre més gran de casos de corrupció revelats, concretament 1.871 causes (gairebé el 50% del total). El 2009 les causes de corrupció van augmentar un 33% en relació amb l'any anterior, destacant el cas Palma Arena i la trama Gürtel. D'altra banda, el 2014 va ser l'any amb el nombre més gran de casos de corrupció, amb 324 causes, i el nombre més gran d'imputacions, 343. El procediment més destacat aquell any va ser l'operació Púnica, a Madrid.
L'estudi també apunta, però, que darrere moltes causes obertes per corrupció hi ha una motivació política. És una estratègia per perjudicar els rivals i per això hi ha moltes causes que finalment s'acaben arxivant perquè no hi ha indicis. Del total de 3.743, gairebé un terç dels procediments per corrupció comptabilitzats des del 2000 i fins al 31 de desembre de 2020 han estat arxivats —un total de 1.270—, mentre que el 30,16% continuaven oberts al final del període i un 35,9% van acabar a judici. D'aquests últims, el 15,7% dels procediments que han arribat a judici han acabat amb l'absolució dels acusats, mentre que en el 20,2% dels casos hi ha hagut condemna per almenys un dels implicats, segons aquest estudi.
Si descartem els casos que no acaben en processament per tenir una imatge més robusta i realista del total de casos de corrupció política, la xifra es redueix a 1.570, amb 226 casos processats, 756 amb sentència condemnatòria i 588 amb absolució.