El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, ha obert judici oral contra l'expresident del Govern Jaume Matas per afavorir l'adjudicació presumptament irregular de les obres de la considerada infraestructura 'estrella' de la seva última legislatura (2003-2007), la Palma Arena, inicialment pressupostades en 48 milions d'euros i el sobrecost del qual va ascendir a més de cent.

El jutge ha dictat per a això les interlocutòries després que el fiscal anticorrupció Pedro Horrach presentés els seus escrits d'acusació per dues peces de la causa -la 8 i la 9-, en els que acusa l'exministre d'haver incorregut en delictes de frau a l'administració i prevaricació, els mateixos tipus penals que atribueix per aquests mateixos fets a l'exdirector general d'Esports i medallista olímpic José Luis 'Pepote' Ballester.

Castro ha enviat així a judici als exalts càrrecs del PP. En concret, el fiscal reclama dos anys de presó per a Mates per cada una de les peces, mentre que demana una multa de 540 euros per a Ballester també per cada serrell.

Les indagacions se centren així mateix en la contractació 'a dit' dels arquitectes que es van encarregar de dirigir les obres de construcció, primer Ralph Schürman i posteriorment Luis i Jaime García-Ruiz. Aquests últims van acabar percebent uns honoraris d'uns vuit milions d'euros per fer-se càrrec de les obres del velòdrom.

Es tracta dels serrells del cas Palma Arena que més temps portaven pendent de qualificar per part de l'acusació pública en el marc d'una causa la complexitat de la qual va derivar en l'obertura de fins a 28 peces separades. Matas ja va complir nou mesos de presó per un delicte de tràfic d'influències a la primera peça que va ser jutjada de la causa i va ser posteriorment condemnat a una pena de multa per suborn.

En un dels seus escrits, Horrach relata com a 2004 Mates va encarregar a Ballester provar d'obtenir l'adjudicació a Palma de l'organització del Campionat del Món de Ciclisme, previst per a 2007, amb la finalitat que aquesta concessió servís de base a la construcció d'un velòdrom cobert que permetés allotjar l'esdeveniment.

El fiscal ressalta que, malgrat tractar-se d'un projecte de "gran envergadura i amb un evident compromís de despesa", la contractació no va ser duta a terme per cap de les Conselleries que disposaven dels mitjans tècnics i jurídics necessaris per posar en marxa la licitació, sinó que Matas va encarregar la construcció a la Fundació Illesport i posteriorment al Consorci que es crearia a l'efecte, organismes que "no estan obligats a passar pels mateixos controls previs que l'administració 'stricto sensu' i, sobretot, als que pogués imposar les seves decisions unipersonals sobre qui i com construiria el velòdrom".

De fet, el jutge d'instrucció de la causa, José Castro, al·ludeix a la Fundació Illesport -dependent del Govern i liderada per Ballester- com l'encarregada de "donar cobertura formal a les decisions que prenia el president de la Comunitat Autònoma, sabedors ambdós que les seves decisions ni tan sols no se sotmetien a la consideració dels patrons" de la Fundació "per la senzilla raó que, com a tal, l'òrgan col·legiat només existia en aparença".

Ordres de Mates

És en aquest marc en el qual Matas va ordenar l'execució de la infraestructura esportiva i va encarregar l'Illesport, amb els fons de l'Executiu autonòmic, la seva gestió fins que es constituís el Consorci.

Segons els investigadors, els patrons de la Fundació ni tan sols no arribaven a reunir-se per prendre decisió alguna que en exclusivitat eren adoptades pel mateix president del Govern i el director general d'Esports. Tanmateix, fins a 22 actes "absolutament falses" van ser redactades, segons les indagacions, per deixar constància d'unes presumptes reunions "que mai no van arribar a convocar-se i menys encara a celebrar-se".

Així, entre les decisions que aparentment es van adoptar es troba l'aprovació d'un pressupost de 46,4 milions d'euros per a la construcció de la Palma Arena i les seves càrregues financeres per a l'execució d'un espai poliesportiu, tot això malgrat que no consta cap estudi sobre l'origen d'aquest provisional càlcul de cost.

De la mateixa manera es va donar el vistiplau a la contractació de l'arquitecte inicial del projecte, Ralph Schürmann, sustentant-la que aquest comptava amb el suport de la Unió Ciclista Internacional (UCI). El contracte va ser firmat el 10 de gener de 2005, per un import de 9,4 milions d'euros, "sense previ expedient de contractació i, per tant, ometent deliberadament i conscientment els principis de publicitat, concurrència, igualtat i transparència".

Segons Horrach, la decisió de contractar a Schürmann la van prendre igualment, de forma unilateral, tant Mates com Ballester els qui, "prescindint deliberadament del necessari i imperatiu procediment previ de contractació", van realitzar l'encàrrec verbal a l'arquitecte, a qui Castro es refereix, per la seva part, a "un recomanat de l'UCI" però "res més, sent dubtosa la seva experiència en la construcció de velòdroms coberts i acreditat que existien altres professionals amb similar o superior capacitat".

"Pobra roba jurídica"

En aquesta línia, Castro recalca que "si ja pobra roba jurídica representaven aquests acords, més encara seria la seva escassetat si es té en compte que la contractació del senyor Ralph Schürmann s'havia produït prèviament al marge dels mateixos". El 23 de març de 2006 li va ser rescindit el seu contracte.

El fiscal assenyala que Schürmann va presentar al cobrament factures per un total de 2,3 milions d'euros, si bé finalment se li va pagar la suma d'1,6 milions.

Quant a la contractació dels García-Ruiz es refereix, el magistrat arribava a qualificar-la d'"aberració jurídica" i incidia que aquella "manca de tot suport administratiu". Per la seva part, el fiscal recorda que l'import del contracte va ser, per tots els conceptes, de 8,5 milions d'euros. Segons el seu parer, el que encobria aquest contracte és l'ordre atesa per Matas que la construcció del velòdrom fos adjudicada a l'empresa GR1 S.L -pertanyent als García Ruiz- i l'execució d'aquesta ordre per part de Ballester.