Les conselleres Tània Verge i Violant Cervera s'han reunit aquest dijous a la tarda amb el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá. Les responsables dels Departaments d'Igualtat i Feminismes i de Drets Socials han instat a modificar el reglament de la Llei d'Estrangeria, sobretot en matèria de requisits per a obtenir permisos de residència i treball. El Govern ho considera "imprescindible" per "millorar les condicions de vida i la inclusió social dels i les joves migrades".

En una compareixença posterior a la reunió, Tània Verge, consellera d'Igualtat i Feminismes, ha reclamat a l'Estat que "no sigui còmplice de les barreres administratives derivades de la llei d'estrangeria, una llei obsoleta i poc garantista dels drets humans i que aboca a una situació indigna a milers de joves". Verge ha manifestat que la legislació actual "talla de forma brusca la seva evolució i els aboca a la marginalitat".

Per la seva banda, la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha recordat que "des del 2017, han arribat a Catalunya més de 8.100 joves migrats sols i, d'aquests, 5.293 han estat atesos per la DGAIA, sent 3.837 majors d'edat". Quan ja tenen més de 18 anys i perden el permís de residència, Cervera ha recalcat que "tenen molts problemes per poder continuar treballant".

Traspassos exigits: competències d'acollida i gestió de l'ingrés mínim vital

En el marc de la trobada entre el ministre Escrivá i les conselleres Verge i Cervera, la delegació catalana ha reclamat traspassos de competències. Des d'Igualtat i Feminismes, s'ha demanat el traspàs de les competències d'acollida de les persones sol·licitants i beneficiàries de protecció internacional. Paral·lelament, se sol·liciten els recursos estatals i d'Europa per aconseguir que Catalunya pugui acollir "més i millor".

Imatge: Fotografia de la reunió a Barcelona entre el ministre José Luis Escrivá i les conselleres Tània Verge i Violant Cervera. EFE.

Verge ha expressat la seva preocupació per les poques sol·licituds que reben llum verda d'aquest mecanisme d'acollida de sol·licitants i persones beneficiàries de protecció internacional. Un 5% d'aquestes es resolen positivament a l'Estat, mentre que la mitjana europea se situa en el 33%.

D'altra banda, Drets Socials ha insistit a reclamar la gestió de l'Ingrés Mínim Vital. Aquesta petició es torna a produir un dia després que el Tribunal Constitucional resolgués que el Reial Decret-llei de l'Estat sobre aquesta prestació no vulnera cap competència de la Generalitat. Violant Cervera creu que la sentència suposa una clara "regressió, involució i atac a les competències que exercim des de fa 30 anys" i que aquesta "nova doctrina del TC posa en risc totes les nostres competències".

En aquest sentit, la consellera de Drets Socials ha expressat que comparteix "els arguments del vot particular", que defensava el traspàs de competències a la Generalitat. "El recurs no afecta el règim econòmic de la Seguretat Social ni al model de gestió ni a la legislació bàsica, de manera que no entenem que, si l'any 1990 va ser possible traspassar la gestió íntegra de les pensions no contributives, ara no es pugui fer", ha asseverat Cervera.

 

Imatge principal: Les conselleres Tània Verge i Violant Cervera, en la compareixença posterior a la reunió. Europa Press.