El que en el seu moment podia semblar una broma ja comença a prendre forma. Valents celebra aquest dissabte el congrés fundacional de la nova formació, que es reivindica com l'espai unitari de l'espanyolisme. Es tracta d'una passa clau per a convertir-se en un partit polític de ple dret, però que no garanteix l'èxit per si sol. I és que, per ara, Valents es troba immers en aquella bombolla de partits nascuts amb molta intenció i el suport incondicional dels seus fundadors i seguidors, però que no han assolit fer-se un lloc en l'imaginari de la gran majoria de votants. És el cas del Partit Nacionalista de Catalunya de Marta Pascal, que a les darreres eleccions al Parlament només va aconseguir arreplegar uns pocs milers de vots. Ara, Valents podria seguir la mateixa deriva a escala municipal.

De tota manera, es fa evident que aquesta no és la intenció de la nova formació. Els d'Eva Parera ja van mostrar el seu entusiasme el 29 de gener, durant la presentació oficial del partit en un acte al Born Centre de Cultura i Memòria, un emplaçament especial des del qual la líder va reivindicar Valents. "Perquè tothom ho tingui clar: benvinguts a la UPN catalana". La proclama, que invoca l'experiència de la Unió del Poble Navarrès, apunta maneres. D'una banda, perquè respon a la "transversalitat del constitucionalisme" que reclama insistentment el partit davant del perill que suposa l'independentisme. Però també, d'una altra banda, perquè la UPN és avui, en la seva coalició amb Ciutadans i el Partit Popular, primera força a la comunitat autònoma. Una conquesta en la qual Valents voldria, sens dubte, enmirallar-se.

De fet, Parera confia tant en el projecte que ha optat per abandonar el còmode vaixell del Partit Popular. La fins ara diputada dels conservadors a la cambra catalana ja va dir durant la roda de premsa per anunciar la seva renúncia a l'escó que havia decidit "fer aquest gest tan valent i necessari per poder avançar". Avançar, evidentment, amb Valents. I el primer obstacle a superar seran les eleccions municipals de l'any vinent.

Cada incorporació, una victòria

Però la formació no vol que aquest sigui l'últim. De moment, Valents es presenta com un partit municipalista, quelcom poc sorprenent, ja que, per ara, és aquí on el partit comença a agafar forma. De fet, la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona ja dona aquest nom al grup format pels regidors Eva Parera i Òscar Benítez, mentre que Marilén Barceló, formalment no adscrita, també és membre del nou equip. Tres representants són també els que tenen ara a Sitges, tot i que aquí les formalitats burocràtiques han impedit efectuar el canvi de nom al consistori del Garraf. I també en altres punts del territori català: Valents ja ha absorbit la marca de Centrats en Tarragona, amb presència en una desena de municipis de la província, i Tots per Vilaseca, emportant-se dos regidors a la Pobla de Montornès en el procés. A Girona, un representant municipal de Caldes de Malavella s'ha incorporat al projecte. El partit celebra cada incorporació com una victòria. "Que entri gent cada setmana és bo", remarquen.

L'expansió és, evidentment, lenta i poc rellevant. Però apunta maneres. I és que, de moment, Valents ja ha aconseguit incorporar membres d'una variada amalgama de formacions polítiques. Les principals víctimes han estat Ciutadans i el Partit Popular, amb l'arribada de Jean Castel i Jorge Soler dels taronges i Joan López Alegre dels conservadors, canvis que han fet augmentar la pressió interna i el nerviosisme en el si dels dos partits espanyolistes. I ara, els d'Eva Parera també s'han fet amb qui va ser número tres a la llista de Vox per Figueres a les darreres eleccions municipals. Un assoliment que evidencia la seva transversalitat. Només li queda algun representant del PSC per obtenir el 'poker' de partits que s'identifiquen amb l'ampli concepte del constitucionalisme.

Cartes per a tots

Valents ja fa alguns dies que treballa per fer-se un nom enmig de totes les opcions electorals que ofereix l'espanyolisme. La setmana passada, ja va engegar la maquinària oferint-se directament al PSC, Vox, Ciutadans i el Partit Popular. Parera va enviar aleshores una carta personalitzada a cada un dels líders dels partits interpel·lats (Salvador Illa, Ignacio Garriga, Carlos Carrizosa i Alejandro Fernández) en les quals demanava reunir-se amb ells per poder conversar i iniciar aquesta aglutinació de l'espai unionista. L'objectiu és, doncs, analitzar la situació política actual, buscar punts de trobada i intentar teixir complicitats per tal "d'acabar amb la decadència econòmica, social i cultural de Catalunya". I això, segons la nova formació és possible perquè entre els socialistes i la ultradreta hi ha punts en comú.

Tot i que la carta d'Eva Parera només va rebre la resposta de Carlos Carrizosa, Valents no es posa cap pressa, reconeixent que cada formació té els seus tempos, i confien que rebran algun missatge més endavant. D'altra banda, tampoc es pot dir que la resposta del líder taronja fos motiu de celebració. Carrizosa va ser ras i curt, instant Parera a parlar amb la presidenta del grup municipal de Ciutadans a l'Ajuntament de Barcelona, Luz Guilarte, per establir contactes i actuar amb una certa avinentesa al consistori barceloní. El que queda clar de tot plegat és que, per a Carrizosa, Valents és exclusivament un partit municipal.

Dels ajuntaments al cel

Ara bé, aquesta no és el missatge que vol enviar la nova formació. Sí, ara per ara l'única rellevància que tenen és en l'àmbit municipal. I aquesta ja és mínima, amb presència a un grapat d'ajuntaments arreu del territori català. Però Valents confia en el seu projecte i somia a tocar el cel. En el millor dels casos, els d'Eva Parera posen en el seu punt de mira les eleccions catalanes del 2025. Queda encara molt de recorregut, però si l'any vinent salta la sorpresa i Valents aconsegueix fer-se amb l'hegemonia de l'espai que ara representen Ciutadans i el Partit Popular, per què no ha de ser possible? I, encara més enllà, el partit fins i tot es planteja representar Catalunya des de Madrid: el destí últim és el Congrés dels Diputats. Però perquè això sigui possible, abans s'ha de donar la primera passa. I aquesta, Valents la dona avui.