L’oficialitat del català a la Unió Europea continua sense acord. La reunió d’aquest dimarts del Consell d’Afers Generals ha acabat sense cap decisió i la presidència irlandesa del Consell de la UE ha instat Espanya a mantenir les negociacions tant en el terreny polític com jurídic. El ministre irlandès d’Afers Europeus, Thomas Byrne, ha destacat la "bona voluntat" dels estats membres i la seva "apreciació" pel multilingüisme, però ha advertit que encara hi ha dificultats legals per resoldre i que desconeix si la qüestió es podrà desencallar a curt termini.
La qüestió ha tornat a la taula dels ministres europeus per primera vegada des del juliol del 2025. El secretari d’Estat per a la UE, Fernando Sampedro, ha exposat els arguments d’Espanya per incorporar el català, l’euskera i el gallec al règim de llengües oficials de la Unió. La trobada, però, s’ha celebrat sota el format de "punt d’informació", que permet presentar una qüestió davant dels socis però no adoptar-hi decisions de fons.
Els obstacles jurídics continuen sobre la taula
Byrne ha situat el principal escull en dos fronts: "la part legal i la política". Segons ha explicat, els serveis jurídics del Consell han estat "molt clars" sobre les dificultats que planteja la proposta espanyola i sostenen que la incorporació del català, l’euskera i el gallec com a llengües oficials requeriria una modificació dels tractats comunitaris. La presidència irlandesa també ha recordat que la proposta necessita la unanimitat dels Vint-i-set, un suport que ara mateix no existeix. "El que he dit avui als nostres amics espanyols és que han de continuar dialogant políticament amb els estats membres que han expressat les seves reserves i abordar també el dictamen jurídic, perquè l’assessorament del servei jurídic és força clar", ha assenyalat Byrne.
El govern espanyol, en canvi, considera que ja ha respost els dubtes plantejats pels seus socis. Abans de la reunió, Sampedro ha defensat que Espanya fa tres anys que explica la proposta i que ha atès totes les qüestions que han anat sorgint. "Crec que queda absolutament clar que no hi ha cap motiu per continuar demorant aquesta decisió", ha afirmat.
Tres països planten cara a l’estratègia espanyola sobre l’ampliació
Un altre dels punts de fricció ha estat la voluntat del govern espanyol de relacionar el reconeixement de les tres llengües amb el procés d’ampliació de la UE. Alemanya, Suècia i Lituània han intervingut durant la reunió per reclamar que totes dues qüestions es mantinguin separades. El representant lituà, Sigitas Mitkus, ja havia advertit abans de la trobada que per al seu país és "inacceptable" vincular l’oficialitat de les llengües amb l’ampliació. Alemanya també ha qüestionat aquesta estratègia i el secretari d’Estat alemany per a Europa, Gunther Krichbaum, ha defensat que "no és útil" traslladar una reclamació de caràcter domèstic al debat europeu sobre ampliació.
La ministra sueca d’Afers Europeus, Jessica Rosencrantz, ha reclamat, per la seva banda, un "procés seriós" que permeti estudiar a escala tècnica que implicaria incorporar tres noves llengües al règim lingüístic de la UE. També ha deixat clar que, a parer de Suècia, les negociacions sobre les llengües no s’han de barrejar amb l’ampliació. La presidència irlandesa ha apuntat, a més, que en el cas de Montenegro, el país candidat més avançat en les negociacions d’adhesió, existeix un acord sobre els capítols de negociació i que la petició espanyola sobre les llengües "no forma part" d’aquestes converses.
Espanya sosté que cap estat ha rebutjat l’oficialitat
Malgrat les reserves expressades, el govern espanyol assegura que cap estat membre ha rebutjat durant la reunió la proposta d’oficialitat del català, el gallec i l’euskera. Segons fonts d’Exteriors citades per Europa Press, "les intervencions que s’han produït han reconegut la importància d’aquesta proposta i han manifestat la seva disposició al diàleg".
El Ministeri d’Exteriors també defensa que la iniciativa genera una "àmplia comprensió" entre la majoria dels socis europeus i insisteix que Espanya manté el seu "ferm suport" al procés d’ampliació. El govern considera l’oficialitat de les tres llengües una prioritat i reivindica el lema europeu "Units en la diversitat" per reclamar que la qüestió es resolgui "com més aviat millor".
La reunió d’aquest dimarts acaba així sense cap canvi en la situació de les tres llengües. Espanya manté la petició sobre la taula, mentre la presidència del Consell l’emplaça a continuar negociant amb les capitals europees i a donar resposta als obstacles jurídics que encara impedeixen reunir la unanimitat necessària.