La Unió Europea s'ha espolsat el debat sobre l'oficialitat del català en tan sols set minuts, sense adoptar cap decisió, tal com s'esperava després de la negativa que s'havia comunicat aquest dimarts al matí. Segons fonts diplomàtiques consultades per l'ACN, només han intervingut en la discussió els ministres d'Afers Europeus d'Alemanya, Suècia i Lituània, que ja havien criticat Espanya per condicionar l'ampliació del bloc comunitari al català. En la reunió del Consell d'Afers Generals, el secretari d'Estat de la UE espanyol, Fernando Sampedro, ha defensat que la Moncloa "ha facilitat tota la informació disponible" i ha evitat parlar de bloquejos, com sí que havia insinuat fa unes setmanes el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares.
Sampedro ha dedicat prop de deu minuts a exposar la proposta espanyola en un "punt d'informació", un format que no preveu un debat extens després la intervenció del país interessat. Ara bé, sí que permet que altres socis prenguin la paraula, però només han intervingut Alemanya, Suècia i Lituània, que han reiterat la seva oposició a vincular l'ampliació de la UE amb la qüestió de les llengües. El secretari d'estat de la UE espanyol ha insistit en el fet que Espanya fa tres anys que explica la proposta i que "ha atès tots els dubtes sorgits" sobre la viabilitat legal, econòmica i pràctica de l'oficialitat del català, del basc i del gallec.
El bloqueig a la UE
En declaracions als mitjans de comunicació, Sampedro ha dit que "no hi ha absolutament cap motiu per continuar posposant aquesta decisió". "No existeixen motius, ni en matèria de cost, ni en matèria legal, ni en matèria tècnica, ni en matèria de precedents que puguin justificar no reconèixer els drets lingüístics de vint milions d'europeus, que ja tenen aquestes llengües com a oficials en el seu dia a dia", ha manifestat, mostrant-se "convençut" que la reclamació del govern espanyol serà acceptada "amb la màxima brevetat". El secretari ha reconegut que sap que la decisió requereix "unanimitat", i s'ha tornat a oferir a resoldre "qualsevol dubte" dels països més reticents.
En aquest sentit, ha assegurat que la petició d'Espanya no requereix cap cavi en els Tractats de la UE perquè no reclama que siguin llengües autèntiques del bloc, sinó només oficials. Finalment, si bé ha evitat parlar de bloquejos —Montenegro i Albània són els candidats més avançats—, Sampedro sí que dit que el català s'ha de reconèixer abans que s'hi incorporin nous països. "Estic convençut que això (l'oficialitat del català) arribarà abans que s'incorporin altres països a la UE. Ja és hora", ha conclòs.
El rebuig d'Alemanya, Suècia i Lituània
Per la seva banda, abans de la reunió, els ministres d'Alemanya, Suècia i Lituània ja s'havien mostrat reticents a l'amenaça d'Albares. El ministre lituà, Sigitas Mitkus, ha assegurat que la pretensió espanyola "no és acceptable". L'alemany, Gunther Krichbaum, també s'hi ha oposat clarament: "Estic en contra d'una bilateralització de la integració europea". Krichbaum ha considerat que Europa ha de ser "forta" davant de l'impuls de la Xina i de Rússia, i que qualsevol "amenaça" a la unitat europea és "inútil", motiu pel qual ha demanat "una mica més d'esperit europeu". També ha parlat la ministra sueca, Jessica Rosencratz, que ha reclamat un "procés seriós" que passi per discussions tècniques i no mesclar l'ampliació amb les llengües perquè són qüestions diferents. "No es tracta d'una discussió nova", ha dit.
El ministre d'Irlanda, Thomas Byrne, que ostenta la presidència rotativa de la UE, ja ha avisat al matí que no hi havia "cap possibilitat" de prosperar en la qüestió. "No espero que hi hagi cap resutlat avui", ha sentenciat, i ha afegit: "Escoltarem el que digui el nostre col·lega espanyol i reflexionarem. El Consell de la UE ja ha emès un dictamen jurídic amb relació a aquesta qüestió, i nosaltres, com a presidència, estem obligats a acceptar-lo".