La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, compareixerà aquest dijous al matí al Parlament per donar explicacions sobre la situació a les presons catalanes, després de la greu crisi oberta per l’assassinat d’una cuinera per part d’un intern a la presó de Tarragona, dimecres passat. Com el president Pere Aragonès ha convocat eleccions pel 12-M, serà la Diputació Permanent, que votarà les sol·licituds de la compareixença de la consellera, registrades pel PSC, Junts i Vox, que previsiblement s'aprovaran el mateix dijous a les 9 del matí. La consellera Ubasart va sol·licitar també la seva compareixença, que serà precedida de noves protestes. A més, els membres de la Diputació Permanent faran un minut de silenci abans de l'inici de la sessió en memòria de la Núria, la primera treballadora assassinada a una presó catalana des que el 1984 la Generalitat va assumir les competències de Justícia, on va incloure presons. El grup ultra Vox ha denunciat que s'hagi rebutjat una declaració proposada pel seu grup de suport als funcionaris de presons, segons informa l’ACN.
En concret, els sindicats de presons han convocat una protesta a la plaça Sant Jaume, aquest dimecres al matí, per insistir a demanar la dimissió de la consellera i del secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, en el pols que han mantingut des de dijous passat, amb quatre dies de protestes i bloquejant els accessos a la majoria de centres penitenciaris. És una protesta que no és una vaga formal, ja que no té serveis mínims, va alertar la mateixa consellera.
Per la seva part, familiars de reclusos han convocat també una concentració a la plaça Sant Jaume, aquest dimecres a les 7 de la tarda, amb el lema Els drets de les persones preses no són negociables.
Cap vaga convocada
Aquest dimecres no s'esperen talls a les entrades de les presons, dels quals s'han queixat l'Advocacia Catalana, perquè no es garanteix el dret de defensa, i el president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha exigit a Justícia quins són els serveis mínims d'aquesta vaga.
El Departament de Justícia ha respost aquest dimarts al TSJC que no tenen cap comunicació de vaga per part dels sindicats representats a les presons i que, a més, "l'autoritat legal competent els ha comunicat que no té cap comunicació formal de convocatòria de vaga i en aquest sentit no s'ha dictat ni publicat cap ordre de serveis mínims". En els quatre dies de bloquejos, s'han hagut de suspendre uns 50 judicis perquè els Mossos no han pogut traslladar els reclusos als jutjats, segons va informar Justícia.
Funcionaris crispats
Funcionaris del servei de vigilància o règim interior i del servei de tractament han explicat aquest dimarts la difícil situació que viuen actualment en les presons catalanes, on sostenen que els reclusos han perdut el respecte vers els funcionaris i treballadors i que les sancions que reben, per part de la direcció de Serveis Penitenciaris, són laxes.
La consellera Ubasart i el secretari Calderó van admetre fa mesos que a les presons catalanes havien augmentat les agressions i els problemes de salut mental de la comunitat penitenciària amb xifres més elevades que a la societat, amb més suïcidis i les agressions entre interns i a funcionaris. Un dels motius exposats és que el perfil dels interns ha canviat, amb un gruix d'ells que no tenen el suport familiar ni social que els ajudi a canviar i rehabilitar-se. Per això, l’aposta va ser contractar 111 professionals de tractament i també fer canvis en seguretat. La sagnia de suïcidis sembla haver-se aturat amb el reforç del pla preventiu. S’ha passat de 14 suïcidis de reclusos dins les presons catalanes el 2022, xifra rècord, a 5 casos el 2023.
Augment d’agressions
El Departament de Justícia té les xifres dels Serveis Penitenciaris, des dels delictes dels interns a incidents a presons, actualitzades en la seva web. Pel que fa al nombre d’incidents, s'indica que se n'enregistren de 300 a 400 cada mes en els nou centres penitenciaris catalans. Així, les agressions greus a funcionaris, que impliquen una baixa laboral, han passat de 53 el 2022 a 80 el 2023; les agressions lleus, de 166 a 174, i sense lesió, de 318 a 323. En aquesta situació, i amb plantilles ajustades, els funcionaris exigeixen més personal i més mesures de seguretat.
En aquest sentit, el Departament de Justícia va anunciar dilluns que ha arribat a un acord amb els treballadors del CIRE, on era la Núria, per reforçar la seguretat dels seus espais com la cuina, on el seu assassí feia cinc anys que hi treballava, després d’una avaluació de la junta de tractament, i al qual li faltava tres anys per sortir en llibertat, després d’haver estat condemnat a 11 anys de presó per haver matat la seva parella, també amb un ganivet.
Investigació de la síndica
Per la seva part, la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, ha fet una crida al diàleg per solucionar el conflicte als centres penitenciaris. En un comunicat, la síndica alerta que els bloquejos de les presons tenen conseqüències "tant per als interns com per als treballadors", i informa que davant de les dificultats que ha comportat la situació ha obert una actuació d'ofici per conèixer l'abast de l'afectació dels drets fonamentals dels interns, dels seus familiars o dels lletrats.
Fins i tot, el degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (Icab), Jesús Sánchez García, s'ha ofert a fer de mediador entre la cúpula de Justícia i els funcionaris de presonns per desenrocar posicionaments i resoldre el conflicte.