El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha carregat amb duresa contra el PSC durant la seva intervenció al consell nacional de Junts celebrat aquest dissabte, en un discurs marcat per la crítica a la “incoherència” d’algunes formacions i la defensa del paper central del seu partit en el panorama polític català. Turull ha denunciat el que ha qualificat d’“espectacle” els partits que, segons ell, “retorcen els seus discursos polítics a cops de martell” per adaptar-los als interessos electorals, deixant de banda “la veritat, el rigor i la coherència”. En aquest sentit, ha posat el focus en el PSC, a qui ha retret que proclami la necessitat de combatre l’extrema dreta mentre, al mateix temps, els seus regidors "pacten" pressupostos amb formacions d’aquest espectre. “Us imagineu què hauria passat si ho hagués fet Junts per Catalunya i la que hagués caigut?”, s’ha preguntat, en referència a l'abstenció dels dos regidors del PSC que va permetre tirar endavant els comptes en municipis com Ripoll, governat per Sílvia Orriols.
El dirigent de Junts també ha carregat contra altres actors polítics, com el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, a qui ha acusat, sense mencionar-lo, d’adoptar discursos propis de Ciutadans en matèria lingüística. "Som molt conscients que alguns volen que la gent i la política ompli el TikTok i no les biblioteques i les omplin de demagògia i d'odi. Som els que volem omplir les xarxes, les biblioteques, les cases i sobretot les urnes", ha reivindicat Turull.
Turull carrega contra Sánchez per excloure el català de la regularització d'immigrants
Igualment, ha criticat el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, per defensar la permanència del Guernica a Madrid mentre, segons Turull, no actua amb la mateixa fermesa en altres conflictes patrimonials com el de Sixena. En el terreny català, també ha disparat contra diverses conselleres del Govern, com Esther Niubó i Alícia Romero, a qui ha retret contradiccions en la gestió educativa i pressupostària. Segons Turull, l’executiu socialista "ha renunciat a la centralitat del país” en qüestions clau com la fiscalitat, la llengua o les infraestructures, posant èmfasi en el rebuig de PSC, ERC, Comuns i CUP a la rebaixa fiscal impulsada per Junts aquesta setmana.
En aquest context, Turull també ha acusat Pedro Sánchez de “mentir i menysprear el català” per excloure’l com a requisit en el procés de regularització d’immigrants. El dirigent juntaire ha explicat que la primera proposta del text el català era un requisit i en el text definitiu no i ha lamentat que regularització massiva del Govern espanyol s’ha fet “sense consens, amb mentides i traspassant tota la responsabilitat” als ajuntaments. "Els ajuntaments es troben desbordats, sense finançament i capacitat administrativa per abordar aquest procés amb garanties”, ha lamentat.
El consell nacional juntaire aprova reagrupar l'espai convergent
En aquest sentit, ha acusat el president de la Generalitat, Salvador Illa, d’estar “centrat en la supervivència” del president espanyol, Pedro Sánchez, “encara que sigui a costa dels catalans”. També ha denunciat una suposada “política de desnacionalització” i una manca de resposta davant “l’ofensiva contra el català”. Turull ha reivindicat Junts com una força central, allunyada tant dels “extrems que ho volen incendiar tot” com dels que “volen fer veure que no passa res”. “Entre un extrem i l’altre hi ha un extrem central, que l’ocupa Junts per Catalunya”, ha afirmat. En clau interna, el consell nacional ha aprovat diversos acords amb formacions municipalistes de l’espai convergent de cara a les eleccions locals. Entre aquestes, destaquen Impulsem Lleida, Impulsem Penedès —que inclou l’Anoia—, Convergents, així com candidatures locals a municipis com Matadepera, Lloret de Mar o Puigcerdà.
Segons Turull, aquests pactes evidencien que “quan el país ho necessita sempre hi ha gent disposada a sumar”, i ha assegurat que, malgrat que “alguns volen empetitir” Junts, el projecte continua creixent. “Som un conjunt de persones amb l’objectiu d’assolir la independència de Catalunya”, ha reblat, tot reivindicant el partit com un instrument “per fer la vida més fàcil als ciutadans” i defensar la llengua, la cultura i el progrés del país.