El conseller Jordi Turull ha manifestat en declaracions a El Nacional, en el vuitè dia de vaga de fam a la presó de Lledoners, que ha constatat com les coses no les valores prou fins que no les tens o les perds. "Això no val per al menjar, val molt més per la llibertat. Fins que no la perds, no la valores prou: Cada instant, cada minut, cada cosa que pots decidir fer", ha afegit.
"Sovint al menjador, amb els altres reclusos amb els quals comparteixo taula, fèiem bromes de qui pogués estar menjant ara en aquest o aquell restaurant, o senzillament algun bon plat del que menges a casa. Ara al meu cap només penso a trucar a casa", ha indicat.
Turull ha afirmat que avui quan s'ha llevat s'ha notat "més dèbil que l'habitual", però "curiosament al llarg del dia" s'ha anat recuperant bé. "He passat per la infermeria i les constants estan bé, res que se surti del que és esperable".
El conseller ha fet broma amb el dinar que hi havia previst avui a la presó, perquè no l'ha pogut tastar i es veu que era el seu preferit. "Avui els que em coneixen saben com he patit, perquè per dinar hi havia macarrons i pollastre...", ha fet broma. També ha explicat que una persona que no coneix personalment li va enviar "per donar ànims" una fotografia de les seves filles que posava: "Ànims, papa, t'estimem". "En veure'l em vaig emocionar . Moltes gràcies, Dolors!", ha indicat.
Turull ha tingut avui una sessió de locutori amb dues tietes i dues cosines. "He agraït molt parlar de Parets [del Vallès], de com està tothom. Em fa sentir més a prop de casa, una mica més lliure. I espero amb candeletes el vis a vis de demà amb la Blanca i les meves filles. Un vis a vis de tres hores", ha assenyalat. Serà el primer després de 9 mesos de presó, que ha aconseguit en complir un temps taxat de presó, feines realitzades i bona actitud.
El conseller, que és un reconegut periquito, ha recordat que avui es jugava el derbi entre l'Espanyol i el Barça. "Avui hi ha futbol, partidàs, Espanyol-Barça. Escric abans del partit. No cal dir quin és el resultat que a mi m'agradaria. L'altre dia al Basté li vaig dir "dissabte us donarem un disgust"... (espero no haver-me de menjar les paraules...). Un partit de futbol a la presó és curiós. Quan marca l'equip del reclús, molts d'ells amb el pal de l'escombra repiquen la porta de ferro de la cel·la. A Estremera, amb reclusos de tantes nacionalitats, el Mundial era tot un espectacle de sorolls i de cops a les portes de la cel·la tot el dia", ha subratllat.