La Sala III contenciosa administraiva del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat per l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras contra l'acord de la Junta Electoral Central, del 3 de gener de 2020, que va declarar la pèrdua de la seva condició de diputat del Parlament Europeu per inelegibilitat sobrevinguda (article 6.2 a) de la LOREG) per haver estat condemnat a pena de presó de 13 anys en la sentència del procés l'octubre del 2019.

La Junta Electoral Central va decidir desposseir el líder d'ERC, Oriol Junqueras, de l'escó com a eurodiputat el gener del 2020. La resolució de la JEC, però, es podia recórrer al tribunal contenciós administratiu del Tribunal Suprem. Els advocats de Junqueras van presentar el recurs, que avui ha resolt la sala contenciosa administrativa donant la raó a PP i Vox, els dos partits que ho van demanar. La resolució de la sala contenciosa administrativa no és res més que la confirmació del que ja va decidir el Suprem el 2 de gener del 2020.

En la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Pablo Lucas, el Suprem comença advertint que el recurs de Junqueras "descansa fonamentalment a combatre la sentència de la Sala II de l'alt tribunal que el va condemnar a presó i inhabilitació", i diuen que la sala contenciosa administrativa "no només no la pot revisar, sinó que ha d'estar a allò que hagi fallat en ferm".

El tribunal també rebutja que la Junta Electoral Central, en els seus acords, "hagi incorregut en infracció de l'ordenament jurídic". Destaca que el que va fer la Junta va ser, a instància del Partit Popular i de Vox, aplicar les conseqüències de la sentència ferma de la sala segona de 14 d'octubre del 2019, que "comportava per a la condició de Sr. Junqueras i Vies com a candidat electe al Parlament Europeu", segons el TS, "la declaració de la seva inelegibilitat sobrevinguda a causa de la pena privativa de llibertat que estava complint".

"No calia que esperés la decisió que prengués la Sala Segona de Tribunal Suprem a la vista de la sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 19 de desembre del 2019", diu el Tribunal Suprem en la sentència. Afegeix que "és cert que aquesta última sentència no disposa res sobre el procés principal, tot i que tenia coneixement que s'havia dictat la sentència el 14 d'octubre del 2019, tal com reflecteix en la seva exposició d'antecedents i, fins i tot , accepta que es mantingués a la presó al Sr. Junqueras i Vies encara que hauria de sol·licitar-se l'aixecament de la immunitat que li corresponia des de la seva elecció, la consignada en el paràgraf segon de l'article 9 del Protocol núm. 7 de privilegis i immunitats de la Unió Europea".

 

 

"El tribunal de justícia es limita a encomanar a la Sala II que tragués les conclusions procedents. Precisament, per això, aquesta va resoldre el 9 de gener de 2020 que, no estant ja en presó provisional sinó complint la condemna que li va imposar, no era procedent sol·licitar autorització al Parlament Europeu, perquè el Sr. Junqueras i Vies havia perdut la seva condició de diputat",  detalla el text judicial.

La Sala III també assenyala que, "a banda dels arguments que busquen extreure de la sentència de Tribunal de Justícia de 19 de desembre de 2019 una causa de nul·litat de la dictada per la Sala II, que, segons es desprèn del plantejament de la demanda, hauria d'haver operat via les ulteriors resolucions d'aquesta, no diu res sobre la raó per la qual la Junta Electoral Central va apreciar la inelegibilitat sobrevinguda. És a dir, no arriba a discutir que la condemna ferma a una pena privativa de llibertat comporta la pèrdua del sufragi passiu, és a dir, que determina la inelegibilitat, en aquest cas sobrevinguda, del condemnat. Efecte, d'altra banda, clarament establert per l'article 6.2 a) de la Llei Orgànica de Règim Electoral General".