El Tribunal Suprem ha confirmat que l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras havia d'haver acatat la Constitució espanyola davant la Junta Electoral Central per ser eurodiputat i que no podia ser candidat per ERC en les eleccions generals per la seva condemna en la causa del procés.
Aquestes resolucions han estat conegudes després que el jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya revoqués el passat dia 9 el tercer grau que la Generalitat va concedir al gener a Junqueras i a sis condemnats més per la sala penal del Suprem per delictes de sedició i malversació en la causa seguida pel procés d'independència de Catalunya.
Ara la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal desestima els recursos de Junqueras —condemnat a 13 anys de presó pel procés— contra els acords de la Junta Electoral Central (JEC) de 17 d'octubre i 8 de novembre del 2019.
Primer acord
En el primer acord la JEC va reiterar a Junqueras que perquè li expedissin la credencial que li permetés ser eurodiputat havia d'acudir davant la JEC, al Congrés dels Diputats, per acatar la Constitució, i en el segon va establir que no podia ser candidat en les eleccions generals del 10 de novembre del 2019 per la seva condemna de presó, acords ara confirmats pel Suprem.
Respecte al primer, el tribunal rebutja la pretensió de Junqueras d'acatar la Constitució com a candidat electe al Parlament Europeu per mitjans diferents al que està previst en la llei orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Junqueras va demanar fer davant notari l'acatament a la Constitució que imposa l'article 224.2 de la LOREG i que es declarés inaplicable aquest precepte.
La JEC ho va rebutjar en un acord en el qual explicava que l'acatament a la Constitució és una exigència legal i que, si bé existeix flexibilitat quant a la fórmula per manifestar-ho, ha de fer-se ineludiblement davant la mateixa JEC.
Segon acord
Quant al segon acord el Suprem fonamenta que "l'efectivitat de la inelegibilitat té lloc des del començament del compliment de la condemna, la notorietat de la qual en el cas d'actuacions resulta indiscutible".
"Si el recurrent es trobava condemnat a pena privativa de llibertat per sentència ferma, és qüestió secundària a aquests efectes que hagués estat suspès el compliment de la inhabilitació per a càrrec públic", afegeix. Per això conclou que "al no donar-se circumstàncies realment extraordinàries, no hi ha elements per iniciar un procediment de revisió de l'acord".