El Tribunal Suprem (TS) ha incidit en l'"interès públic" i el "substrat humà" per justificar la seva decisió de no suspendre de manera cautelar la regularització extraordinària d'immigrants aprovada pel govern espanyol. Així ha respost la Sala Contenciosa Administrativa a Vox i la Comunitat de Madrid, que van demanar paralitzar la regularització en una vista celebrada divendres passat al Suprem. Llavors, l'alt tribunal ja va avançar que s'oposava a les seves peticions i ara ha argumentat la seva negativa. D'aquesta manera, el Suprem considera que l'"interès públic" que justifica no frenar la regularització "se sustenta en diferents justificacions de caràcter humanitari i de respecte als drets humans, amb especial èmfasi en la protecció dels menors, de caràcter econòmic, caràcter demogràfic, caràcter cultural i social".
D'una banda, afegeixen que aquest interès públic "es contrau, en essència, a permetre la plena integració d'aquelles persones estrangeres que romanen a Espanya de manera prolongada i que, per causes alienes a la seva voluntat, no poden accedir a una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals" i, d'altra banda, sostenen que "la incorporació plena al sistema administratiu i econòmic enforteix la Seguretat Social, millora la recaptació tributària i contribueix a un mercat laboral més transparent i eficient", així com, "prevenir situacions d'explotació laboral". L'alt tribunal apunta, a més, que, en cas de paralitzar-se aquest procés, "resultarien afectats interessos de tercers, com són les mateixes persones sol·licitants de les autoritzacions", ja que la suspensió "els determinaria seguir en la situació d'irregularitat administrativa".
El TS diu que no hi ha "perjudicis d'impossible o difícil reparació"
Sobre les al·legacions de Vox, manifesten que "en absolut queda acreditat que se li irrogaran perjudicis d'impossible o difícil reparació en el cas de no adoptar-se la mesura cautelar", ja que, segons assenyalen, "aquestes alteracions del cens invocades i els seus efectes no tenen un efecte immediat que frustri, en els termes plantejats pel demandant, la finalitat". I respecte als perjudicis al·legats per la Comunitat de Madrid, assegura que "no es pot afirmar" que hi hagi "perjudicis d'impossible o difícil reparació", com el suposat col·lapse en els serveis públics de què va advertir el govern d'Isabel Díaz Ayuso.
En qualsevol cas, el Suprem adverteix que les actuacions jurídiques creades "a l'empara de la norma" no són irreversibles i subratlla que les autoritzacions atorgades tenen vigència de només un any, cosa que "impediria efectes ulteriors" davant una eventual sentència estimatòria.