Els Tribunals Superiors de Justícia de Madrid, Castella i Lleó i Extremadura s'han mostrat contraris a la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial anunciada pel govern de Pedro Sánchez.

El tribunal madrileny, per exemple, considera que l'esborrany "no s'ajusta a la Constitució", atès que "eludeix el consens parlamentari necessari" i deixa en mans de la majoria política, "sigui la que sigui", la conformació de l'òrgan que vetlla per la independència judicial, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

De la seva banda, el tribunal extremeny ha aprovat per unanimitat rebutjar qualsevol modificació legislativa que "suposi una minva en les garanties d'independència judicial, com la proposta de llei presentada el 13 d'octubre del 2020".

També es mostra contrari a la reforma el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, que opina que la independència judicial "només s'aconseguirà seguint les recomanacions de l'informe Greco i de la Comissió de Venècia, mitjançant la designació directa dels dotze vocals judicials del CGPJ pels mateixos jutges i magistrats".

Desbloqueig del CGPJ

Alhora, el tribunal castellano-lleonès demana que es produeixi "el desbloqueig immediat" de la renovació del CGPJ i de la resta d'òrgans constitucionals, apartant aquests processos de "qualsevol confrontació política" que "pugui oferir una aparença de contaminació" que en comprometi "la necessària independència".

Finalment, el Col·legi d'Advocats de Madrid també rebutja una reforma que considera de "dubtosa constitucionalitat", alhora que alerta que posaria en "risc gravíssim" la "percepció general sobre la necessària independència del Poder Judicial respecte del Poder Executiu".

Per aquestes raons "objectives i, per tant, per complet allunyades de qualsevol plantejament partidista", el Col·legi d'Advocats de Madrid reclama un "enteniment urgent" de la classe política per desencallar la renovació del CGPJ "sense alterar el marc normatiu actual".

Cal recordar que l'òrgan de govern del jutge està pendent de renovar des de fa dos anys. Per fer-ho, però, cal una majoria de tres cinquens al Congrés dels Diputats, fet que obliga els dos partits majoritaris, PSOE i PP, a posar-se d'acord.