El Tribunal Suprem ha ratificat aquest dimarts la condemna imposada per l'Audiència Provincial de Sevilla a l'expresident de la Junta d'Andalusia José Antonio Griñán: sis anys de presó per la seva participació en la trama fraudulenta dels Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO). Per altra banda, també manté la condemna a Manuel Chaves, qui afronta nou anys d'inhabilitació. La decisió no ha estat unànime entre els magistrats, ja que dos han votat en contra. De totes maneres, això dona carpetada a uns recursos que voltaven pel Suprem des del 2019. 

Tot plegat deixa Griñán a un pas de la presó. És probable que la defensa de l'expresident de la Junta opti per interposar un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional, segons informa La Razón. El TC podria suspendre cautelarment la pena fins a prendre una decisió sobre aquest futur recurs, de manera que, malgrat la decisió del TS, Griñán encara es podria mantenir lluny de la presó. 

Cas ERO

L'any 2019 van arribar les primeres condemnes relacionades amb el cas ERO, una macrocausa que anava darrere de la gestió fraudulenta que van fer els governs andalusos dels fons per als Expedients de Regulació d'Ocupació entre els anys 2000 i el 2009. Segons va confirmar la justícia en la primera sentència, quedava provat que els socialistes andalusos van ordir un "sistema fraudulent" per repartir fons entre empreses en plena crisi per tal de garantir la "pau social".  La sentència de 2019 afirmava: "la necessitat política de donar una resposta ràpida als grans conflictes sociolaborals va dur els responsables de la Junta d'Andalusia a establir un sistema àgil, si bé aquesta agilitat va aconseguir-se eliminant els mecanismes de control legalment establerts". 

Segons va considerar l'Audiència Provincial de Sevilla, Griñán "era plenament conscient de la palmària il·legalitat dels actes en què va participar", un posicionament compartit pel TS, que es decanta per mantenir la condemna de l'Audiència: sis anys de presó i 15 d'inhabilitació absoluta. Per la seva banda, però, l'expresident andalús va afirmar que no havia identificat "ni una sola irregularitat", versió que es va acabar esfondrant als ulls del tribunal.

Griñán és un dels noms més destacats de la causa, juntament amb el també expresident andalús, Chaves. Tanmateix, hi va haver molts implicats en aquesta trama. Per exemple, la mateixa sentència sobre la qual s'ha pronunciat el Suprem s'incloïen les condemnes d'entre sis i vuit anys als exconsellers Antonio Fernández, Francisco Vallejo, José Antonio Viera, Carmen Martínez Aguayo, Agustín Barberá i l’exviceconseller Jesús María Rodríguez.