Deures pendents. A la tornada de les vacances de Setmana Santa, el Tribunal de Comptes haurà de tornar els 2,9 milions d’euros a la Caixa de Solidaritat, que va aportar per assegurar la responsabilitat de la causa de l’1-O, en què inicialment la instructora reclamava 4,1 milions (sumant els interessos). També haurà de tornar els 2 milions que ERC va dipositar a la causa d’Exteriors, on es van haver d’aportar 5,4 milions d’euros, amb diners i patrimoni l’octubre passat. Aquest retorn obligat és el resultat de la demanda presentada per la fiscalia, i coneguda ahir, en què finalment rebaixa la reclamació per l’organització del Referèndum a 1,2 milions  d'euros (2,9 milions menys de l'inicial) i la promoció de la independència del país a l’exterior, en 2,2 milions (3,2 milions menys). El tribunal es regeix pel principi acusatori, i com la reclamació  de Societat Civil Catalana és inferior a la de la fiscalia, s’hauran de retornar els diners en metàl·lic que ara sobra. A més, en la causa d’Exteriors, es podran aixecar els embargaments particulars, ja que la sala va rectificar recentment a la instructora i accepta que les fiances es puguin cobrir amb els avals del fons de la Generalitat, a través de l’Institut Català de Finances (ICF) i gestionats pel Departament d’Economia.

La Caixa de Solidaritat, creada i nodrida amb aportacions de ciutadans per fer front a la cacera econòmica de l’Estat espanyol als independentistes catalans, va fer balanç de la seva actuació, el 2021, i va informar que va donar ajuts a 276 persones més, assumint 180.801 euros de defenses, 20.000 euros de fiances de llibertat, 12.348 euros de multes i 84.960 euros de fiances de responsabilitat civil. Des que va ser creada, la Caixa ja ha ajudat més de 800 persones. Una de les darreres accions del 2021 va ser l’aportació de 190.801 euros addicionals a la causa del 9-N al Tribunal de Comptes per cobrir la totalitat del que es reclama i aconseguir que s’aixequin els embargaments que encara tenien el president Artur Mas i l’exconseller Francesc Homs, entre d’altres. Ara, haurien de reclamar i obtenir els diners que van aportar com a garantia per l’1-O.

Aportacions

 El Tribunal Suprem va condemnar per malversació de fons a una part dels líders polítics, l’octubre del 2019, i va derivar al Tribunal de Comptes la recuperació dels diners per ser tornat a la Generalitat, que mai s’ha declarat afectada per aquesta votació.  En la seva demanda, la fiscalia detalla que la sala penal del Suprem tenia 2.135.948 euros procedents de les fiances dipositades per la responsabilitat civil, la majoria procedents de donacions. I afegeix que  el 21 de febrer de 2020 Foment Caixa de Solidaritat va ingressar 2.010.327 euros per arribar als 4,1 milions reclamats inicialment. Ara, amb la demanda de la fiscalia, en sobren 2,9 milions.

Pel que fa a ERC, fonts properes al partit, han assegurat que reclamaran ara al Tribunal de Comptes que els torni els 2 milions d’euros que van dipositar per cobrir la responsabilitat del Govern en els anys 2016 i 2017 de l’acció Exterior, que inclou el reclamat al president Carles Puigdemont, al vicepresident Oriol Junqueras i a gran part dels encausats en aquella època. “Per evitar l’afectació personal i familiar de desenes de persones i en coordinació amb la resta d’organitzacions afectades, Esquerra, amb un gran esforç de l’organització i la militància, ha pogut avançar part de l’import que el tribunal exigeix. Concretament, la part corresponent a les despeses imputables a totes les persones que van tenir responsabilitats de govern entre el 2016 i el 2017”, expressava ERC en un comunicat l’octubre passat, on sostenia: “És una cacera econòmica sense precedents al moviment independentista.”  La resta de diners, de l’època del govern de Mas, es van haver d’assegurar amb  aportacions particulars de patrimoni. Els avals que s’aportaran a través Fons Complementari de Riscos de la Generalitat alliberarà a tots els encausats, a més  caldrà cobrir menys diners:2,2 milions. El conseller d’Economia, Jaume Giró, celebrava recentment el canvi d’opinió del Tribunal de Comptes en acceptar-los i  va afirmar que el fons donarà "llibertat i tranquil·litat als servidors públics en el legítim exercici de les seves activitats".

Duplicat

D’altra banda,  la Caixa de Solidaritat  encara té pendent de recuperar els  4 milions d’euros que va dipositar  per cobrir la responsabilitat civil d’una trentena d’excàrrecs acusats de l’organització de l’1-O en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que corresponen a les mateixes partides que reclama el Tribunal de Comptes. És més, ara la fiscalia del Tribunal de Comptes no reclama el milió d’euros de la despesa de cartes certificades d’Unipost en confirmar que no es van pagar ni tampoc  un altre milió d’euros en les obres d’una nau annexa al CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació). Aquestes dues partides també són comptabilitzades en el jutjat d’instrucció 13. La magistrada va contestar a la Caixa de Solidaritat que aquest retorn s’havia de plantejar en el judici. No obstant això, la magistrada del TSJC que investiga els diputats d’ERC, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l'1-O, va restar de la reclamació les obres de la nau annexa al CTTI en constatar que la reforma no només era per l’1-O i que s’havia usat abans i després. En concret, en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona es van dipositar 5,8 milions: 5 la Caixa de Solidaritat, 700.000 ERC i 100.000 l’Associació Catalana dels Drets Civils. A banda, l'associació Amnistia i Llibertat va aconseguir bona part dels 1,7 milions d’euros per pagar les fiances dels diputats Jové i Salvadó en la causa de l’1-O al TSJC, el juny de 2020.