Poc més d’un any després de la tragèdia de la DANA que es va endur la vida de 229 persones, Carlos Mazón ha dimitit aquest dilluns com a president de la Generalitat Valenciana i ha deixat en mans del Partit Popular i de Vox l’elecció del seu substitut. Amb aquest pas, el líder popular tanca una etapa marcada per la pressió política i judicial derivada de la gestió d’aquella catàstrofe, i obre un nou escenari d’incertesa institucional i partidista. Mazón no ha convocat eleccions anticipades i continuarà en funcions fins que les Corts designin un nou cap del Consell. La decisió deixa a les formacions de la majoria parlamentària —PP i Vox— la responsabilitat de trobar un relleu que garanteixi l’estabilitat del govern i eviti una nova cita amb les urnes. En aquest context, el Partit Popular ja estudia tres noms que podrien prendre el relleu: Vicent Mompó, María José Catalá i Juanfran Pérez Llorca. Una elecció que podria derivar en una crisi interna entre el PP nacional i el PP del País Valencià. Els tres, per cert, catalanoparlants.
Vicent Mompó, la via dels barons provincials
El president de la Diputació de València i del PP provincial, Vicent Mompó, és una de les figures que més força ha guanyat en les últimes hores dins del partit. Des dels territoris, molts dirigents el consideren una opció de consens capaç de cohesionar les diferents famílies internes. Tot i això, el seu principal obstacle és que no és diputat autonòmic, un requisit imprescindible per presentar-se a una investidura dins de l’actual legislatura. Per tant, la seva candidatura només seria viable si es convoquessin eleccions anticipades, una possibilitat que ara mateix no figura en l’agenda immediata del PP.
Al capdavant de la Diputació des del 2023 i alcalde de Gavarda des de fa més d’una dècada, Mompó s’ha caracteritzat per un perfil més moderat que el de Mazón i per mantenir posicions pròpies en matèries delicades com la llengua o la memòria democràtica. A l’inici de la crisi per la DANA, la seva actuació —va suspendre l’activitat institucional a les dues del migdia i es va incorporar al Cecopi hores abans que el president— el va convertir en exemple del que hauria d’haver fet el cap del Consell. Amb el temps, però, el seu discurs s’ha anat aproximant al de Mazón, assumint part del relat oficial del govern autonòmic.
María José Català, la preferida de Gènova
L’altra gran candidata és María José Catalá, alcaldessa de València i diputada autonòmica. Des de la direcció nacional del PP es considera la seva opció preferida per rellevar Mazón. El president del partit, Alberto Núñez Feijóo, veu en ella un perfil amb projecció estatal, experiència institucional i capacitat per recuperar la confiança del centre polític valencià. Català compta amb una trajectòria àmplia dins del partit, ja que va ser consellera d’Educació, portaveu parlamentària i alcaldessa de Torrent, i forma part del comitè executiu nacional del PP.
Tot i que és una de les dirigents més ben valorades pels electors populars, Català ha deixat clar que la seva prioritat és continuar a l’Ajuntament de València, on assegura que encara té molts projectes pendents. “Soc alcaldessa de València i ho continuaré sent”, va dir fa pocs dies en un acte públic. No obstant això, el fet de ser diputada autonòmica la converteix en una opció factible per a una investidura ràpida dins de la legislatura, si el PP i Vox aconsegueixen un acord que eviti les urnes.
Juanfran Pérez Llorca, l’opció de continuïtat
El tercer nom sobre la taula és el de Juanfran Pérez Llorca, alcalde de Finestrat, diputat autonòmic i secretari general del PP valencià. Considerat l’home de màxima confiança de Mazón, ha estat una peça clau en l’actual direcció del partit i un dels negociadors de l’acord amb Vox que va permetre la formació del govern el 2023. Amb una trajectòria lligada a la política local i al sector turístic de la Marina Baixa, Pérez Llorca és conegut per un perfil discret i dialogant. A les Corts ha defensat el paper de la majoria parlamentària i s’ha oposat a les maniobres internes de figures com Francisco Camps, a qui va retreure haver “malgastat els temps” en intents de tornar al primer pla.
La seva condició de diputat autonòmic el situa en una posició privilegiada per a una investidura immediata sense necessitat de convocar eleccions. Per a Mazón, és el successor ideal: fidel, de confiança i capaç de mantenir la línia de govern actual mentre es reorganitza el partit. En cas que el PP vulgui garantir una transició ràpida i sense sobresalts, Pérez Llorca apareix com la carta més viable per assegurar la continuïtat institucional.
Un futur obert i condicionat per Vox
La sortida de Mazón obre un període d’incertesa que pot marcar el futur polític del País Valencià. Segons el reglament de les Corts, hi ha dotze dies hàbils per presentar una candidatura alternativa, i el suport de Vox —amb tretze diputats— és imprescindible per investir un nou president o presidenta. Si no hi ha acord, el calendari condueix inevitablement a unes eleccions anticipades que se celebrarien el diumenge 15 de març de 2026. En qualsevol cas, el que es decideixi en les pròximes setmanes marcarà no només el futur del govern valencià, sinó també l’equilibri intern del Partit Popular i el seu pes polític en un dels seus principals bastions territorials.