El Consell de Ministres donarà llum verda a l'inici de la tramitació administrativa d'una regularització extraordinària de persones immigrades en situació irregular, una mesura que beneficiarà aproximadament mig milió de ciutadans. Es tracta d'una decisió política d'un abast considerable, atès que no es posava en marxa un procés d'aquestes característiques des de fa dues dècades a l'Estat. La seva aprovació arriba després d'un llarg i intens debat públic, així com d'una forta pressió exercida durant mesos per centenars d'organitzacions socials, entitats civils i col·lectius que han reivindicat la necessitat d'adoptar aquesta mesura.
El procés de regularització serà dirigit específicament a aquelles persones que es trobin en situació administrativa irregular, així com a sol·licitants d'asil que puguin acreditar la seva residència a Espanya amb anterioritat al 31 de desembre de 2025. La previsió de l'executiu de Pedro Sánchez és que les persones interessades puguin començar a presentar les seves sol·licituds a partir del pròxim mes de maig, iniciant-se així un procés administratiu que, amb tota probabilitat, s'estendrà durant diversos mesos. La xifra de potencials beneficiaris, encara provisional, se situa al voltant de les 500.000 persones, un volum que reflecteix la complexitat i la dimensió real d'aquesta realitat social en l'actualitat. Cal recordar que, si bé es tracta de la regularització més important de les últimes dues dècades, no és la primera mesura d'aquesta naturalesa a l'Estat.
Demostrar un vincle efectiu i continuat
Un dels aspectes clau del procediment serà la necessitat de demostrar de manera efectiva i documentada l'estada continuada al país. Per acreditar aquesta permanència, les persones sol·licitants podran aportar una àmplia varietat de documents que serveixin com a prova de la seva residència. Entre aquests documents s'acceptaran, per exemple, els certificats d'empadronament municipal, informes mèdics o tractaments en centres sanitaris públics, certificats d'assistència a serveis socials, contractes de lloguer, justificants bancaris d'enviaments de diners als països d'origen i, fins i tot, bitllets de transport públic.
Més enllà de la documentació relativa a l'estada, el procés de regularització incorporarà altres requisits indispensables per poder accedir-hi. Les persones interessades hauran d'acreditar, a més de la residència prèvia, la manca d'antecedents penals per delictes greus. Aquest requisit busca assegurar que la mesura, de naturalesa excepcional i amb una forta càrrega social, no beneficiï persones que hagin comès infraccions penals de certa gravetat, tot preservant així l'esperit inicial de la mesura, dirigida a persones que han desenvolupat vincles socials i laborals al país.
Cau el risc de deportació
Un dels aspectes més rellevants i que més inquietuds genera entre el col·lectiu afectat és el risc de deportació durant el llarg procés administratiu. Respecte a això, des de Podemos s'ha avançat que en el mateix moment de la presentació de la sol·licitud de regularització, quedaran automàticament suspesos tots els procediments de retorn o les ordres d'expulsió que pesin sobre la persona per motius administratius o per haver treballat sense la corresponent autorització.
Un cop s'admeti la sol·licitud a tràmit, la persona rebria una autorització de residència provisional que, de manera immediata, li atorgaria el dret a treballar legalment i a accedir a drets bàsics fins ara limitats, com és l'assistència sanitària pública. Si la resolució final del procediment és favorable, l'Estat atorgarà una autorització de residència amb una vigència inicial d'un any. En finalitzar aquest període, la persona podrà sol·licitar la renovació o la transformació d'aquesta autorització en una ordinària, d'acord amb el que estableix la normativa vigent en matèria d'estrangeria, consolidant així la seva situació jurídica i social al país d'acollida.