El president de la Generalitat, Quim Torra, ha aprofitat la seva participació en l'acte de commemoració dels deu anys de la consulta d'Arenys de Munt per advertir que si centenars de milers de persones es van manifestar dimecres a Barcelona rere el lema Objectiu Independència, això és el que cal complir "i no jugar amb les paraules". "Entre tots, ho acabarem, Objectiu independència, i no prostituïm més les paraules!", ha insistit en acabar amb contundència la seva intervenció.
Aquesta ha estat la idea amb que Torra ha obert el seu parlament, quan ha assegurat que faria avui a la plaça de l'Església d'Arenys el mateix discurs que va fer a la Universitat d'Estiu de Prada aquest estiu, perquè sempre procura fer-ho i perquè els polítics no es poden permetre "jugar amb les paraules". "La classe política ha d'aprendre que els compromisos davant de la ciutadania s'han de complir", ha advertit Torra que ha acudit a l'acte acompanyat del conseller de Treball, el republicà Chakir El Homrani.
"No hem estat a l'alçada"
El cap de l'executiu català ha resumit el discurs que va pronunciar a Prada en sis punts: ha avisat que s'ha acabat l'etapa per actuar reactivament -"per això em va agradar tant el lema de l'ANC. Objectiu independència. Si tenim la pilota, no la tenen els altres", ha reiterat dirigint-se directament a la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que era a la primera fila de l'acte-; ha reclamat ser constructius i ha avisat que l'independentisme ha de fer autocrítica en aquest sentit -"no hem estat a l'alçada del que la ciutadania ens demanaven", ha admès-; ha avisat que junts els independentistes són més forts; ha demanat arriscar i ser audaços -"demano ara que arrisquem amb les sentències", ha concretat-; ha cridat a la desobediència civil i la no violència -"les lleis injustes, moralment, no es poden obeir", ha dit-; a la radicalitat democràtica; i a la confrontació democràtica. "Ho tornarem a fer vol dir que cada dret negat serà un dret exercit, començant pel dret a l'autodeterminació", ha argumentat com ja va assegurar en el discurs insititucional per la Diada.
"Ni la por ni les amenaces no ens poden paralitzar en aquest moment", ha reclamat. En aquest punt ha fet una crida directe als alcaldes perquè "no fallin quan els president de Catalunya els cridi al palau de la Generalitat".
El president ha subratllat la importància que va tenir la consulta d'Arenys per impulsar el moviment independentista -"va ser el punt que va permetre entendre el poder que té la gent", ha argumentat- i ha insistit que "no hi ha cap projecte defensat per la via democràtica i pacífica amb gran suport que no pugui tirar endavant".
La consulta independentista a Arenys de Munt va desencadenar una onada de consultes per tota Catalunya. Un 41% dels votants van respondre a la pregunta "Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la UE?" i van recolzar la independència de manera molt massiva, amb el 96% dels vots. El 2011 la consulta es va convocar a Barcelona. Aquell mateix any es va posar es va organitzar la conferència que va donar peu a la l'aparició de l'ANC.
L'acte l'ha obert l'alcalde d'Arenys, Josep Sànchez, que ha retret la desconfiança dins l'independentisme per ha reivindicat "l'esperit d'Arenys de Munt", que va permetre tirar endavant la primera consulta sobre la independència, malgrat les diferències polítiques. "Aprofito per fer un prec més fàcil que la unitat, respectem-nos, respecteu-vos, perquè sense respecte no podem teixir complicitats, guanyar confiança i mirar el futur", ha demanat.
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que ha recollit un dels guardons que s'han lliurat aquest vespre amb motiu de l'aniversari de la votació, ha admès que també el moviment de les consultes que es va desencadenar a Arenys de Munt va haver de superar tensions entre els partits i entre les plataformes, però, finalment, es va unir per fer front als entrebancs que se'ls va plantejar des de l'Estat. "Les dificultats que veiem ara no són noves, sempre hi han estat, es tracta de superar-les i trobar els objectius que ens uneixen", ha reclamat.
En nom de l'Associació de Drets Civils i Polítics, que reuneix els familiars de presos i exiliats i que també ha estat guardonada, ha intervingut Meritxell Lluís, esposa del conseller empresonat Josep Rull, que ha estat acomiadada amb crits reclamant la llibertat dels presos polítics.