Els tempos de la política no són els mateixos que els de la justícia. De fet, sovint es contraposen. En un cas complex com el del procés contra el Govern, la Mesa del Parlament i la cúpula dels Mossos d'Esquadra, fins on arriba la política i fins on el ribot judicial?

Les línies s'entrecreuen fins poder provocar en alguns casos que l'acció de la justícia impedeixi els drets dels representants polítics. Ja ha passat. Amb la investidura de Jordi Sànchez, quan el Suprem li va denegar el permís per assistir al ple. I amb la de Jordi Turull empresonat entre la primera i la segona volta de la seva investidura com a president de la Generalitat.

Ara la pregunta és si els terminis judicials podrien interferir d'alguna manera en la nova investidura. I és que el jutge Pablo Llarena, un cop tingui tancat tot el cas i amb la interlocutòria de procediment ferma, podria suspendre dels càrrecs polítics els consellers que són a la presó i que tenen el vot delegat. Va de dos vots. I d'aquí la importància de tenir-los tots assegurats i de com pot afectar o no el procés judicial en la formació del nou Govern en el cas que hi hagi acord, candidat i no s'acabi el termini que obligui a anar a eleccions.

La data límit és el 22 de maig. Podria Llarena suspendre els presos polítics que encara tenen l'acta de diputats abans d'aquesta data?

Per investir el president, si no hi ha acord amb la CUP, caldrà fer-ho en segona volta, per majoria simple (més vots a favor que en contra) i tots els vots de JxCat (34) i ERC (32) són necessaris —sumen un més que el bloc del no comptant que la CUP s'abstingui, com fins ara—. De moment, el Tribunal Constitucional manté el vot delegat a Carles Puigdemont i Toni Comín, des d'Alemanya i Bèlgica.

Llarena i el vot delegat dels presos

Podria intercedir Pablo Llarena i privar del vot d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sànchez? Només en el cas que els suspengui abans de la nova investidura; i abans de la suspensió encara ha de fer alguns tràmits.

Pablo Llarena ha de resoldre, abans de tancar tota la instrucció, els recursos de presó que hi ha pendents. Justament aquest dimecres es veuran a la sala de vistes que presideix Llarena. Hi aniran personalment Turull i Forcadell. Però també es decidirà sobre la presó provisional de Rull i Romeva.

Al marge d'aquest tràmit, n'hi ha un altre que no depèn de Llarena. Que és la resolució dels recursos sobre el processament. Tots els acusats han presentat un recurs que qüestiona els delictes que se'ls imputen. Els membres del Govern i Forcadell, rebel·lió i malversació. I la resta malversació i desobediència.

Fins que la Sala Segona del Tribunal Suprem no resolgui els recursos d'apel·lació, el cas no es pot tancar. I per això encara no hi ha data. 

Fonts judicials apunten que els "tempos" judicials són eteris. Que tot segueix el seu curs sense presses. I que el calendari judicial no té res a veure amb el polític. I, per aquest motiu, és poc probable que abans de la nova investidura, que ha de ser abans del 22 de maig si es volen evitar noves eleccions, Llarena suspengui de les seves funcions polítiques Junqueras, Turull, Rull, Romeva i Sànchez.

Les inhabilitacions, amb sentència

La figura per retirar del mapa polític els diputats que estan a la presó, alguns d'ells membres del Govern de la Generalitat, és la inhabilitació. Però la inhabilitació només és possible si els acusats estan a la presó complint condemna, és a dir amb sentència.

Ara mateix els presos polítics estan complint presó provisional. Encara no se'ls ha jutjat i per tant no hi ha sentència, per la qual cosa la inhabilitació no és possible.

Sí que és possible la suspensió. Per a això també calen dos requisits. El primer, estar a la presó per un delicte com la rebel·lió i el segon, que la interlocutòria de processament sigui ferma. I aquest és el pas que falta.

Les euroordres, a l'horitzó

El termini per a resoldre les euroordres també corre. La llei preveu un termini de dos mesos. I segons el calendari que s'ha seguit de tràmits judicials des que es van dictar fins que es van començar a instruir, la justícia belga i l'alemanya haurien de resoldre entre el 16 i el 28 de maig.

Justament el dia 16 Comín està citat. Si el jutge decidís aixecar les mesures cautelars i tornar-li el passaport, el diputat d'ERC ja no podria apel·lar a la impossibilitat de tornar a Catalunya per votar. Li podrien retirar el vot delegat. Tampoc podria posar un peu a Espanya perquè l'ordre de detenció nacional està vigent i l'arrestarien al moment.

Però com en el cas de la Gran Bretanya, on la justícia ha de resoldre l'extradició de Clara Ponsatí després de l'estiu, els terminis "es poden allargar com un xiclet", segons fonts del Tribunal Suprem.

L'extradició de Ponsatí no es resoldrà fins passades les vacances. La de Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig no té data i també es podria allargar. Perquè els tràmits no estan aturats. Els jutges treballen. I no sembla que Pablo Llarena els vulgui apressar a resoldre. Almenys no està previst, segons les mateixes fonts.

Documentar el delicte de malversació demana temps i el Tribunal Suprem no té les proves clares com perquè la justícia europea resolgui de manera immediata. Per la qual cosa, Llarena no tindrà sota la seva vara de jutge el govern a l'exili tampoc abans de la investidura ni abans d'unes hipotètiques noves eleccions.

La toga dels advocats

Des del punt de vista d'alguns dels advocats el desenllaç de tot plegat no es veu a curt termini. Pau Molins, que representa l'exconseller Santi Vila veu fins i tot una tornada a la casella de sortida.

En les declaracions que ha fet aquest dimarts sortint del Tribunal Suprem n'ha parlat deixant caure que el cas trigarà a tancar-se i estar a punt per anar a judici propiciant les suspensions dels presos polítics que encara tenen l'acta de diputat: "La fermesa de la interlocutòria de processament va per llarg perquè entremig ha aparegut informació nova del ministre Montoro".