Una dada reveladora. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar unes deu vegades l'estat espanyol durant l'any 2021 per violació de drets humans. Concretament, van ser cinc casos sobre el dret a un judici just, dos sobre llibertat d'expressió, dos per falta d'investigació efectiva i un de discriminació. Així consta en l'informe anual del tribunal amb seu a Estrasburg publicat aquest dimarts, que deixa Espanya en el lloc número 18 dels 47 estats membres del Consell d'Europa. Si estrenyem el cercle, l'estat espanyol és el quart país de l'Europa occidental amb més condemnes del TEDH per vulneració de drets en l'últim any. L'informe, a més, precisa que es van emetre dues sentències més relatives a Espanya en les quals no es va trobar cap mena d'infracció.

Els únics països de l'Europa occidental que superen l'estat espanyol en aquest rànquing són Itàlia, amb 33 condemnes; Grècia, amb tretze condemnes; i Malta, amb dotze. La resta d'estats membres del Consell d'Europa per sobre d'Espanya són els següents: Rússia (219), Ucraïna (197), Turquia (76), Romania (76), Moldàvia (48), Bulgària (35), Azerbaidjan (35), Croàcia (34), Hongria (30), Eslovàquia (22), Polònia (20), Armènia (16), Bòsnia (14) i Geòrgia (12). Respecte dels països veïns de l'estat espanyol, França va rebre set condemnes i Portugal tres. Els països que menys condemnes han acumulat en aquest apartat han estat Islàndia i Suècia, amb una resolució cadascuna. Ni a Andorra ni a San Marino els consten cap cas el 2021.

 

Segons recull el text, des que Espanya es va adherir al sistema de la Convenció, el tribunal ha dictat 193 sentències relatives a casos en el país. Unes 134 han determinat que hi ha hagut com a mínim una violació de drets, 52 no han acreditat cap violació, tres han sigut de conformitat o eliminació i quatre d'elles no es precisen. Si comparem amb les xifres enregistrades l'any 2020, aquest 2021 l'estat espanyol ha rebut una condemna per violació de drets més que l'any anterior, quan es van acumular nou condemnes. Durant l'any 2019, el TEDH només va condemnar Espanya en tres ocasions; el 2018, ho va fer en vuit. Aleshores, la tendència ha anat a l'alça en els últims anys.

El Tribunal d'Estrasburg aporta la llista d'articles de la Convenció que han sigut violats per Espanya. Destaca el dret a un judici just, amb 63 sentències condemnatòries entre el 1979 i el 2021. Figuren també 18 casos sobre el dret al respecte a la vida privada i familiar; setze sobre la duració del procediment, catorze sobre la manca d'investigació efectiva; i deu sobre la llibertat d'expressió. Així mateix, consten cinc sentències sobre el dret a la prohibició de discriminació, cinc pel dret a la llibertat i la seguretat, dues pel dret a un recurs efectiu, dues per protecció de la propietat, una per un cas de llibertat de reunió i associació i una altra per tractament degradant.

Espanya, el setè país amb més sol·licituds al TEDH

El TEDH també ha informat sobre el nombre de sol·licituds relatives a Espanya que s'han assignat a la cort durant l'any 2021. Així doncs, es van presentar un total de 614. De fet, l'informe precisa que el dia 31 de desembre de 2021 encara hi havia pendents 136 casos relacionats amb l'estat espanyol. El text també facilita dades en relació amb la població. En aquest sentit, ha indicat que dels 47 estats membres del Consell d'Europa el que menys casos va portar al tribunal l'any 2021 va ser el Regne Unit, amb 0,03 sol·licituds per 10.000 habitants. Per darrere se situen Alemanya, Irlanda, França, Dinamarca i Bèlgica. Per la seva banda, Espanya ocupa la sèptima posició a la llista, amb 0,13 casos per cada 10.000 habitants.

En relació amb l'estat espanyol, el president el TEDH, Robert Spano, ha admès aquest mateix dimarts que al tribunal són conscients de la "importància" del cas català i que tindrà en compte la nova política de "priorització". Cal aclarir que el president del TEDH no decideix si els casos es tramiten per la via urgent, però Spano ha assegurat igualment que els magistrats encarregats d'examinar els recursos consideraran la seva nova estratègia sobre "casos d'impacte", que permet tractar com a urgents recursos que no impliquen risc de mort o maltractament. "Estem al corrent del context", ha indicat el president del tribunal durant la celebració de la roda de premsa anual, on ha estat preguntat per l'impacte polític que poden tenir els recursos dels presos independentistes.