La jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre el cas del diputat opositor kurd Selahattin Demirtaş no és rellevant per al Tribunal Constitucional. Aquest dimarts, el ple de l'alt tribunal ha tornat a rebutjar per unanimitat la suspensió de la presó cautelar dels presos polítics Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, que en els seus escrits al·legaven aquest cas per demanar la llibertat. És el tercer cop que el TC els denega la posada en llibertat.

En les seves dues interlocutòries, els magistrats del Tribunal Constitucional no tenen en compte com a comparable la sentència del TEDH del passat novembre. Consideren, per una banda, que no constitueix una "circumstància sobrevinguda". Per l'altra, recorden que la sentència del cas Demirtas contra Turquia no és ferma perquè està pendent de decisió per part de la Gran Sala del Tribunal d'Estrasburg.

En el seu dictamen contra Turquia, el Tribunal d’Estrasburg arribava a la conclusió que la incapacitat de Demirtas per prendre part de les activitats del Parlament com a resultat de la presó preventiva constituïa una injustificable interferència en la llibertat d’expressió i d’opinió, i en el seu dret a ser escollit i a ocupar el seu escó a la Cambra. De la mateixa manera, denunciava que la prolongació de l'empresonament perseguia l'objectiu de "sufocar el pluralisme i limitar la llibertat del debat polític".

El passat 26 de novembre, els presos Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, representats per l'advocat Jordi Pina, van presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional demanant sortir de nou en llibertat, emparats en aquesta sentència d'Estrasburg.

Segons les seves defenses, la resolució era "perfectament equiparable al present" cas, "ja que la sentència s'ocupa de definir quins són els drets polítics d'un càrrec parlamentari que es troba en presó provisional i en quines situacions els seus drets són vulnerats per una prolongada privació cautelar de llibertat".

L'alt tribunal ja va rebutjar una primera petició en els mateixos termes el passat 20 de desembre i, com en aquesta ocasió, argumentava que la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans no es pot considerar una "circumstància sobrevinguda".