Amb absoluta normalitat s'ha instal·lat el relat, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que el Tribunal Constitucional no resoldrà fins ben passada la tornada de l'estiu —qui sap fins i tot si a la tardor— sobre els recursos que té pendents i que permetrien una aplicació immediata de la llei d'amnistia, el retorn dels exiliats i que s'aixequessin les mesures que encara pesen sobre els jutjats i condemnats pel Tribunal Suprem en la causa del procés. Les explicacions que s'han donat han estat múltiples: han de rebre-la del TJUE i han d'estudiar-la, hi ha altres assumptes que el Constitucional ha de despatxar abans i, finalment, que l'estiu és a tocar i no cal córrer.
És evident que totes són cortines de fum i el que succeeix és només que aquí ningú vol córrer i aquesta és una patata que cou tant al Constitucional, controlat pel PSOE, com al Suprem, on, ja se sap, l'orientació està clarament escorada a la dreta. Ja arribarà el moment de fer recaure tota la responsabilitat que no s'executi amb celeritat en el Suprem, que si es mogués amb intel·ligència, equitat, justícia i visió de la jugada, hauria procedit ja, o en els pròxims dies, a acatar el que diu el TJUE i, en conseqüència, deixar sense efecte les ordres de detenció del president Carles Puigdemont i la resta d'exiliats.
És evident que totes són cortines de fum i el que succeeix és només que aquí ningú vol córrer i aquesta és una patata que cou tant al Constitucional com al Suprem
Però com totes les mirades s'han posat en el Constitucional i es dona per bo el retard que ha imposat el seu president, Cándido Conde-Pumpido, és a ell a qui se li han de demanar explicacions. Per als profans, bo és que coneguin que el seu paper va ser important en l'elaboració de l'amnistia i que Conde-Pumpido —i, a través d'ell, l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero— ha estat el missatger amb Waterloo. La mecànica era molt senzilla: Zapatero explicava la informació que li facilitava el president del Constitucional, generava unes expectatives amb un calendari, i sempre hi havia una excusa perquè es demorés. Tant és així que, al final, els negociadors de l'exili van veure el truc i han passat directament a responsabilitzar Pumpido i Zapatero de totes les demores.
En les últimes setmanes això s'ha fet més que evident, amb declaracions creuades de Jordi Turull o l'advocat Gonzalo Boye en aquesta direcció. Declaracions barroeres com la del ministre-tuitaire Óscar Puente assenyalant que el que hauria de fer Carles Puigdemont és plantar-se directament a Catalunya després de la sentència del TJUE no han fet més que alimentar la idea que els socialistes preferirien que fos el Suprem el que hagués de bregar amb el retorn abans que es pronunciés el Constitucional. En el fons, no deixa de ser un joc de trilers amb Pedro Sánchez movent la boleta damunt de la taula a veure qui és capaç de trobar-la. I tothom corrent en la direcció equivocada per salvar el Constitucional d'una decisió que pot adoptar avui mateix. O en la primera reunió que tinguin els seus membres.