El ple del Tribunal Constitucional examinarà aquesta setmana el recurs de l'exconseller Josep Rull contra la sentència del procés dictada pel Tribunal Suprem. El Suprem ja ha resolt els recursos de Meritxell Borràs, Carles Mundó i Jordi Turull i cap d'ells va prosperar, s'obre així la porta a la via d'Europa. Fonts jurídiques han informat Efe que el ple del Constitucional té previst abordar a partir d'aquest dimarts, entre altres aspectes, el recurs de Rull a la seva condemna en el procés.

El TC va donant sortida als recursos que fa més d'un any estan encallats i que sense la seva resolució cap dels presos polítics ni condemnats per la sentència del Tribunal Suprem pel procés independentista no poden recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg. L'últim a resoldre's va ser el de Jordi Turull el 22 d'abril, que ja està preparant el tràmit per anar a Europa, sent el primer dels presos polítics a fer-ho. 

Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull van persentar el seu recurs al Tribunal Constitucional el març del 2020. Tots tres consideren que s'han vulnerat els seus drets a la no-discriminació per raons lingüístiques, a la llibertat ideològica, a la llibertat, als drets de reunió i manifestació, a la tutela judicial efectiva i a un procés amb totes les garanties i a la legalitat penal. Demanen que es repari aquesta vulneració de drets declarant nul·la la sentència del judici al procés. L'escrit enumera fins a onze vulneracions de drets.

Homs, també al ple del TC

En l'ordre del dia figura, a més, el recurs de l'exconseller de Presidència i exdiputat del PDeCAT Francesc Homs, condemnat a un any i un mes d'inhabilitació i a 30.000 euros de multa per desobediència greu al Constitucional en la consulta del 9-N del 2014. La sentència del Suprem subratlla que la providència del Tribunal Constitucional en la qual ordenava la suspensió de la consulta del 9-N era de fàcil comprensió i exigia a l'acusat paralitzar les activitats ja posades en marxa i que s'abstingués de promoure altres accions dirigides a la celebració de la consulta del 9-N. I desacredita els arguments donats per Homs, qui va al·legar que el mandat del TC no era clar i no tenia un advertiment exprés.

A més, el tribunal veurà també el recurs de la Generalitat de Catalunya pel decret llei de seguretat pública digital, que va ser aprovat l'octubre del 2019 pel govern en funcions de Pedro Sánchez per frenar els intents de l'independentisme d'estendre el que es coneix com la "república digital" catalana. Aquest decret permet a l'executiu central amb caràcter excepcional i transitori intervenir xarxes i serveis de comunicacions electròniques en casos que puguin afectar l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional.