Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull han presentat un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional per vulneració de drets fonamentals contra la sentència del Tribunal Suprem del 14 d'octubre del 2019. Tots tres consideren que s'han vulnerat els seus drets a la no discriminació per raons lingüístiques, a la llibertat ideològica, a la llibertat, als drets de reunió i manifestació, a la tutela judicial efectiva i a un procés amb totes les garanties i a la legalitat penal.

Al recurs, Sànchez, Turull i Rull demanen que es repari aquesta vulneració de drets declarant nul·la la sentència del judici al procés. L'escrit enumera fins a onze vulneracions de drets.

La defensa considera que una de les vulneracions processals més greus durant el procés penal ha estat que el Tribunal Suprem es declarés competent per instruir i jutjar el cas, vulnerant el dret al jutge ordinari cosa que priva els encausats de la doble instància. Així recorda que els delictes que es van imputar als acusats, i pels quals van ser condemnats, en cap moment es van dur a terme fora de Catalunya.

Declarar en català

També es consideren vulnerat el dret de defensa per no haver-se permès als acusats declarar en la seva llengua materna i haver-se impedit l’ús del català a testimonis proposats per la defensa. Aquí, entenen, s’ha vulnerat també el dret a la no discriminació per raó de llengua.

L’escrit presentat davant del TC també denuncia la vulneració del dret a un jutge imparcial i el rol inquisitiu adoptat pel president del tribunal que va dictar sentència, Manuel Marchena. Destaquen el rebuig sistemàtic dels incidents de recusació plantejats per les defenses al llarg del procediment, així com un recull exhaustiu de manifestacions i pronunciament fetes pels magistrats on queda en dubte la seva imparcialitat.

Tracte desfavorable

El recurs d’empara també fa referència al tracte desfavorable rebut per les defenses per part del tribunal durant la celebració del judici, en limitar-se la seva activitat a l’hora d’interrogar d’una manera més estricte del que es va fer amb les acusacions.

També denuncia que es permetés a les acusacions preguntar als acusats o als testimonis sobre la seva afiliació política o ideològica mentre que es va prohibir a les defenses preguntar a la secretaria del jutjat 13 si era seguidora d’una determinada pàgina web d’extrema dreta. O que es permetés als policies que van declarar com a testimonis “total llibertat” per exposar lliurament les seves opinions, fet que va ser impedit quan era el torn dels testimonis de les defenses.

Un altra altre de les qüestions que es posen en evidència al recurs d’empara és la vulneració del drets de defensa en tant que no es va permetre als lletrats dels acusats accedir a la instrucció del jutjat 13, així com la impossibilitat de contrastar les declaracions dels testimonis amb els vídeos dels fets de què parlaven.

Campanyes del govern espanyol

La defensa de Sànchez, Turull i Rull sosté al seu escrit que es va vulnerar el drets a la presumpció d’innocència i a la tutela judicial efectiva per les manifestacions de membres del Govern espanyol sobre els fets que es jutjaven i per la “reiterada” omissió del tribunal d’emparar els processats. Posa com a exemple la campanya publicitària que va posar en marca Espanya Global, que ja considerava culpables es acusats.

La filtració del contingut de la sentència quan encara no s’havia acabat de redactar ni de notificar és un altre de les vulneracions que recull el recurs.

El delicte de sedició

L’escrit també considera que s’ha vulnerat el dret a la legalitat en relació als drets fonamentals de llibertat, reunió pacífica i llibertat d’expressió i ideològica “per la insuficient taxativitat del tipus penal de sedició”. Així sosté que el tipus penal de sedició aplicat als condemnats no és “respectuós” amb el grau de determinació que s’espera d’un precepte penal que imposa penes tan greus.