El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d'empara presentat per Ciutadans contra la decisió de la Mesa del Parlament de delegar el vot del diputat de Junts a l'exili Lluís Puig en el ple d'investidura del president de la Generalitat, Pere Aragonès, el març del 2021. En l'escrit, al qual ha tingut accés Europa Press, el TC aprecia que el cas és d'"una especial transcendència constitucional" i valorarà si accepta els arguments presentats per Cs el junt del 2021. En aquest sentit, el tribunal considera que el recurs "planteja un problema o afecta una faceta d'un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina d'aquest Tribunal". És a dir, la decisió del TC sobre aquesta qüestió podria servir de precedent en un futur. A més a més, en l'escrit d'admissió el TC ha assegurat que "l'assumpte suscitat transcendeix el cas concret, perquè podria tenir unes conseqüències polítiques generals".
No hi ha doctrina
Així, en l'escrit d'admissió del recurs presentat pel Cs contra l'acord de la Mesa del Parlament de delegar el vot de Puig perquè era a l'exili, el Constitucional considera que "no hi ha doctrina" jurídica sobre la qüestió i que, per tant, el seu cas podria servir per establir un precedent, i que "podria tenir conseqüències polítiques generals". El grup de Ciutadans va presentar aquest recurs contra els acords de la Mesa del Parlament del 25 i 26 de març de 2021 sobre la delegació de vot de Puig per la investidura d'Aragonès, i va comptar amb el suport dels membres de Junts, ERC i la CUP i el vot en contra dels socialistes. De fet, en aquell moment els grups PSC-Units, Vox, Cs i el PP van demanar a la Mesa reconsiderar aquesta decisió en creure que Puig no reunia cap de les causes establertes pel reglament del Parlament per a delegar el vot, encara que finalment les reconsideracions no van prosperar i es va comptabilitzar el vot de Puig. Davant aquesta negativa, el PSC va tirar endavant i va presentar l'abril de 2021 un recurs davant el TC contra aquesta decisió de la Mesa --que també ha estat admès a tràmit-- i posteriorment, el mes de juny, també els van seguir Cs, mentre que Vox i el PP també van anunciar que portarien aquesta qüestió davant el Constitucional.
El vot de Puig
Abans de la investidura del president Aragonès, els membres de la Mesa es van reunir i van valorar les reconsideracions que en un primer moment van presentar el PSC, el PP i Vox i, posteriorment, la de Cs. Els membres independentistes de la Mesa es van pronunciar a favor del vot de Puig, mentre que Jaume Alonso-Cuevillas, per ser advocat del conseller a l'exili, es va abstenir. Tot i això, el resultat va ser suficient per avalar la proposta. El diputat de Junts, instants després de la decisió, va mostrar el seu agraïment a les formacions independentistes per "defensar els drets de totes les persones que van exercir el seu dret a vot". Per la seva banda, els socialistes van apuntar en el seu escrit al tribunal que les causes per demanar la delegació del vot són "baixa per maternitat o paternitat; i els supòsits d'hospitalització, malaltia greu o incapacitat prolongada degudament acreditada, que han de ser interpretades de manera restrictiva i no admeten ampliar els supòsits, expressament previstos efectuant una interpretació analògica a altres supòsits". "A més, hem de tenir en compte que el Reglament estableix que les sessions del Parlament són presencials", van apuntar.