El diari Tageszeitung de Berlín, conegut com a TAZ, ha desmuntat la campanya espanyolista contra l'escola catalana i ha assegurat que no té fonament social. El diari ha assegurat que hi ha dades que així ho confirmen. 

"De fet, només uns centenars de famílies han demanat més castellà a les classes els darrers anys -i això amb quasi un milió d'alumnes a Catalunya. La preocupació per la llengua majoritària [castellana], que els polítics madrilenys fan servir reiteradament com a argument contra l'actual sistema escolar català, és de fet totalment infundada. L'estudi Pisa mostra que els estudiants de Catalunya tenen la mitjana pel que fa al seu nivell d'espanyol. A Andalusia, al sud d'Espanya, on no hi ha cap llengua pròpia [diferent del castellà], els nens ho fan molt pitjor que a Catalunya, i la capital de la regió de Madrid només té unes dècimes més", afirma.

El diari ha parlat també amb la Fundació Bofill, en el sentit que el català també és un element de promoció social. "El català a l'escola és garantia d'integració social i per a molts infants i joves és l'únic lloc on tenen l'oportunitat d'aprendre i viure un català normal i de sentir-se part de la mateixa societat", analitza Elena Sintes, responsable del projecte d'educació de la Fundació Jaume Bofill. Les investigacions demostren repetidament que saber català és un avantatge en el mercat de treball, diu", afegeix el Tageszeitung. 

"Llengua d'escolarització políticament sensible: Els nens de Catalunya han de rebre l'ensenyament en espanyol o en català? Una sentència judicial torna a sacsejar Catalunya, però els fets són clar", indica Tageszeitung

Citant la mateixa font, el diari explica que el català s'ha convertit en minoritari a les aules catalanes en els darrers 15 anys, tot i la immersió. "El 28 per cent dels alumnes mai o gairebé mai no fa servir el català a l'escola. L'ús del català també ha baixat molt a l'aula: la proporció dels que sempre parlen català durant les activitats grupals a classe ha baixat del 68 per cent l'any 2006 a poc més del 21 per cent actual. Durant el mateix període, la proporció de professors que parlen exclusivament als alumnes en català ha baixat del 63,7 al 46,8 per cent", ha afegit.

El rotatiu recorda que el PP i Vox fan ara bandera de la qüestió del català, i que demanen la intervenció de la Generalitat a través de l'article 155 de la Constitució. "A Catalunya això porta mals records. Després del referèndum sobre la independència de Catalunya de l'octubre del 2017, Madrid va fer ús del 155 i va destituir el govern autonòmic", recorda.

D'altra banda, el mestre i pedagog Joaquim Arenas, considerat un dels artífexs de l'escola catalana, s'ha pronunciat precisament sobre aquestes qüestions al debat La immersió, en perill? La immersió, viva! que ha organitzat ElNacional.cat i que es s'ha celebrat aquesta setmana al Palau Robert de Barcelona, on també hi han participat el filòsof i articulista Bernat Dedéu, la secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Meritxell Ruiz, i el fundador de 'La Lectora', Marc Rovira.

"La immersió era un conjunt de tècniques perquè un grup de nens aprenguessin en un temps ràpid una llengua determinada. I és un èxit total perquè els nens que entren amb una llengua que no és el català l'aprenen", ha explicat Arenas. Responent al que es diu, que la majoria d'alumnes quan van pel carrer parlen en castellà, Arenas ha sigut clar: "Pregunteu-los alguna cosa en català, ja veureu com respondran".

Arenas, però, sí que ha criticat "la deixadesa" de l'administració, la qual ha qualificat de "vergonyosa". I ha posat d'exemple que des de la Generalitat no s'han posat els recursos suficients perquè la immersió seguís fent-se de manera efectiva.

També ha apuntat que s'ha perdut la falta d'entusiasme pel català que hi havia anys enrere i que traslladava l'ensenyament de la llengua a tot un barri, més enllà de l'escola. Per a Arenas, tota aquesta davallada va començar quan van entrar els "independentistes", en referència al moment que ERC va assumir la conselleria d'Educació amb el tripartit. I anecdòticament ha revelat que al president Tarradellas "li feia por el català perquè pensava que podia dividir la societat".