El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat el recurs del Parlament de Catalunya contra l'acord de la Junta Electoral Central (JEC) que va retirar l'escó de la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, després de ser condemnada a 4 anys i mig de presó i 9 d'inhabilitació en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes. L'alt tribunal ha confirmat en una nova sentència que l'acord de la JEC és conforme a dret, i reitera els mateixos arguments que va donar el novembre passat, quan va rebutjar el recurs que va presentar la mateixa Borràs. Així, els magistrats consideren que concorre la causa d'inelegibilitat sobrevinguda de l'article 6.2.b de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que fa incompatible l'exercici de l'escó a causa de la seva condemna penal pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en sentència de 29 de març del 2023.
El Suprem manté que la condemna per prevaricació administrativa, falsedat en document oficial i inductora d’un delicte continuat de falsedat en document mercantil porta a l'aplicació de la LOREG i fa incompatible l'exercici del càrrec representatiu que ostentava com a presidenta del Parlament. Reitera, com ja va fer quan va rebutjar el recurs de Borràs, que amb l'aplicació de la LOREG es pretén "una major protecció de les institucions públiques, ja que la societat contemporània reclama que l'exercici de càrrecs públics de base representativa no sigui exercit pels qui hagin estat penalment condemnats a pena d'inhabilitació especial, independentment de l'àmbit de l'administració pública en què hagués tingut lloc la comissió del delicte".
En el seu recurs, el Parlament al·legava que la Junta Electoral no és l'òrgan competent per prendre una decisió d'aquest tipus en el cas de Borràs, perquè no és "una qüestió que tingui relació amb el procés electoral". En aquest sentit, des de la cambra catalana argumentaven que l'article 24 del reglament del Parlament només contempla la pèrdua de la condició de parlamentaris "per la condemna a una pena d'inhabilitació imposada per una sentència judicial ferma". Tanmateix, el Suprem sosté que no cal la intervenció del Parlament ni és necessari que el reglament prevegi aquesta causa en la pèrdua de condició de diputat perquè n'hi ha prou amb l'aplicació de la llei electoral. En la sentència l'alt tribunal imposa al Parlament el pagament de 4.000 euros de costes, com ja va fer en desestimar l'any passat la petició de la dirigent independentista.