El Tribunal Suprem ha rebutjat aquest divendres el recurs presentat per la presidenta de Junts, Laura Borràs, en contra de l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) que li va suposar la pèrdua de l’escó com a diputada al Parlament de Catalunya després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la condemnés a 4 anys i mig de presó i 9 d’inhabilitació per fraccionar contractes i adjudicar-los a dit a un amic quan era la màxima responsable de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre 2013 i 2018.

En una resolució difosa aquest divendres, la Sala Contenciosa-Administrativa desestima tots els motius al·legats per la defensa de Borràs i conclou que, havent estat condemnada pels delictes de prevaricació administrativa, falsedat en document oficial i inductora d’un delicte continuat de falsedat en document mercantil, se li van imposar unes penes que comporten l’aplicació de l’article 6.2.b i l’article 4 de la Llei Orgànica de Règim Electoral (LOREG), a partir dels quals concorre la causa d’inelegibilitat sobrevinguda, sent incompatible amb l’exercici de càrrec públic.

El Suprem defensa l’aplicació d’aquests preceptes raonant que existeix “la necessitat d’una major protecció de les institucions públiques, doncs la societat contemporània reclama que l’exercici de càrrecs públics de base representativa no sigui desenvolupat per aquells que hagin estat penalment condemnats a pena d’inhabilitació especial”. La Sala Tercera afirma que la causa d’inelegibilitat sobrevinguda és constitucional encara que la sentència no sigui ferma i afegeix que la mesura és legítima i proporcionada.

La sentència se serveix de jurisprudència del Tribunal Constitucional i el propi Suprem basats en casos anteriors similars i a partir dels quals es preveu que les causes d’inelegibilitat ho siguin també d’incompatibilitat, i que l’eventual incompatibilitat es pot observar tant en el moment inicial d’accés al càrrec representatiu com, de forma sobrevinguda, durant l’exercici del mandat parlamentari, com és el cas de Borràs.

Per això, assenyalen els magistrats, si s’ha accedit al càrrec representatiu i durant l’exercici d’aquest s’incorre sobrevingudament en una causa d’inelegibilitat, opera com a supòsit d’incompatibilitat, després de cessament. “Som, per tant, no davant de la invalidesa de l’elecció, sinó davant un impediment per continuar exercint el càrrec electiu, després d’haver accedit a l’escó”, resolen. A més, subratllen que no hi ha cap necessitat de la intervenció del parlament autonòmic català ni del seu reglament de funcionament, que pot apreciar, això sí, la causa d’inelegibilitat sobrevinguda. Si no ho fa, la Junta Electoral pot aplicar-la directament gràcies a la llei electoral, afirmen els magistrats.

La condemna del TSJC de març de 2023 considera que la dirigent de Junts va trossejar contractes de forma il·legal per adjudicar-los a un amic seu, Isaías Herrero, amb el qual mantenia prèviament una relació professional i de confiança.