Nou cop de porta a sortir de la presó. El jutge Leopoldo Puente ha rebutjat l’última petició que va fer la defensa de Santos Cerdán i torna a negar-se a excarcerar-lo. Fa deu dies, després que José Luis Ábalos i Koldo García declaressin de nou com a investigats i tornessin a quedar en llibertat, els advocats Benet Salellas i Jacobo Teijelo van presentar un escrit denunciant que hi havia un “greuge comparatiu incomprensible” i una “irresoluble i incomprensible” contradicció entre els tres investigats. “En coherència amb les decisions adoptades en les últimes hores, no existeix argument constitucional que permeti prolongar ni un dia més la situació de presó”, al·legaven. Tanmateix, el magistrat manté la negativa a deixar sortir de la presó l’exsecretari d’Organització del PSOE i reitera la tesi que ha fet servir per justificar la presó preventiva des del 30 de juny: “No s’adverteix cap greuge comparatiu amb la situació personal acordada i mantinguda en aquesta causa respecte dels investigats [José Luis] Ábalos i [Koldo] García en relació amb el senyor Cerdán. Les mesures adoptades són, evidentment, diferents. Però també ho són les situacions dels uns i l’altre. Es va explicar que aquest últim, a causa de la posició funcional que ocuparia en l’organització, pot estar en coneixement de dades o elements essencials”, argumenta.
🔎 Per què Santos Cerdán és a la presó i Ábalos i Koldo continuen en llibertat?
📝 Santos Cerdán torna a demanar la llibertat per un “greuge comparatiu incomprensible” amb Ábalos i Koldo
“Certament, aquest instructor comprèn la impaciència del senyor Cerdán perquè la mesura cautelar adoptada en aquest procediment sigui deixada sense efecte. [...] Així es farà tan aviat com sigui possible, és a dir, tan aviat com desapareguin o es mitiguin de manera substancial les raons que van determinar la seva adopció”, justifica Leopoldo Puente. En la interlocutòria en la qual va decretar el seu ingrés a la presó va argumentar que podia “ocultar, alterar o fer desaparèixer” proves. No obstant això, el moment encara no ha arribat: “No s’adverteix l’existència de fet, circumstància o argument rellevant que permeti modificar en aquest moment la presó provisional”. I el jutge torna a reiterar que el deixarà en llibertat quan sigui possible i factible: “Tan aviat com desapareguin les raons que van determinar l’ingrés a la presó, aquesta situació serà modificada d’ofici”. “Però també cal assenyalar que aquesta modificació substancial de les circumstàncies encara no s’ha produït”, postil·la.
Fonts de la defensa de Santos Cerdán denuncien que, abans de prendre una decisió, el magistrat “no ha donat tràmit previ” a la Fiscalia Anticorrupció i a la resta de parts. “És una cosa inaudita i que contradiu l’actuació del mateix jutge amb la petició del 8 de setembre, en la qual va donar trasllat a les parts abans de resoldre”, lamenten. En aquell moment, per exemple, el fiscal Alejandro Luzón es va mostrar contrari que sortís de la presó.
És la quarta vegada que el Tribunal Suprem es nega a alliberar Santos Cerdán. La primera va ser el 23 de juliol, quan la Sala d’Apel·lació va confirmar la presó provisional esgrimint que estava “racionalment, objectivament i detalladament” fundat el “perill que pugui perjudicar-se la investigació irremeiablement i greument per una actuació obstruccionista”. La interlocutòria sostenia que els indicis contra Santos Cerdán són “nodrits i poderosos” i subratllava que ell “ostentava en la trama unes funcions preeminents i de direcció”. Posteriorment, el 8 de setembre, Cerdán va demanar la llibertat directament al jutge instructor per primera vegada. I Leopoldo Puente ho va rebutjar en dues ocasions: primer el 18 de setembre i després el 3 d’octubre (en el recurs de reforma contra la decisió inicial).
“És la persona que hauria de tenir ple coneixement del procés complet i qui podria dificultar seriosament l’esdevenir de la investigació”
Leopoldo Puente treu a col·lació alguns dels arguments que va sostenir en la interlocutòria del 3 d’octubre per tornar a justificar que Santos Cerdán continués a la presó: “Els indicis apunten que el senyor Cerdán, en tant que podria ser la persona que negociava amb els pagadors i rebia després els cobraments distribuint-los entre els seus col·laboradors, és la persona, d’entre totes les investigades fins a aquest moment, que hauria de tenir ple coneixement del procés complet i qui, en conseqüència, podria dificultar seriosament el devenir de la investigació, ocultant, destruint o alterant proves rellevants”, sostenia. I deixava clar que si les proves s’haguessin trobat, la presó “no tindria suport legítim”. “Però encara no estan [a la investigació], tot i que es treballa intensament en el seu eventual descobriment”, concloïa.
En el seu escrit, la defensa de Santos Cerdán lamentava que el focus estigués posat només en ell: “No arriba gaire bé a comprendre’s com una part d’aquesta ‘trama’ pot posar en risc les fonts de prova mentre que la resta no compromet en cap moment aquestes mateixes fonts de prova”. “És difícil d’entendre quines són les accions d’ocultació o destrucció de proves que únicament i en caràcter exclusiu pot realitzar el senyor Cerdán i no la resta de membres d’aquesta suposada trama”, sostenia.
El jutge rebutja la petició d’Ábalos d’expulsar els partits polítics de la causa
En una altra interlocutòria, el jutge rebutja expulsar els partits polítics que estan personats com a acusacions populars en la causa: el PP (que lidera les acusacions), Vox, UPN, Ciutadans i Iustitia Europa. El magistrat respon que no hi ha cap motiu per fer-ho, atès que al llarg de la instrucció no s’ha detectat “cap mena de propòsit espuri, obstructiu o perjudicial” en el procediment. José Luis Ábalos ho va demanar la setmana passada després de canviar d’advocat al·legant que és un dret que la Constitució “va voler reservar per al seu exercici ciutadà” i que la participació dels partits “contravé frontalment el disseny constitucional”.
“Segurament, aquesta intempestiva pretensió d’ara obeeix al recent canvi en la direcció lletrada”, respon el jutge. I avisa que això no obre la porta a corregir d’arrel tota la instrucció: “S’ha de comprendre, tanmateix, que això en absolut comporta obrir una escotilla per a la revisió de tot el que s’ha fet fins al moment”. Això sí, reconeix que les observacions de l’advocat Carlos Bautista sobre els “inconvenients que pot comportar la intervenció de partits polítics exercint l’acció popular” són “sòlides i consistents”.
El jutge rebutja arxivar la causa com va demanar Koldo García denunciant que el Suprem investiga més del que va autoritzar el Congrés
Finalment, Leopoldo Puente tanca la porta a la petició de Koldo García de decretar la nul·litat de les actuacions judicials i l’arxivament de la causa perquè el jutge està investigant “fets diferents dels autoritzats” en el suplicatori que el Congrés va concedir a José Luis Ábalos per aixecar-li la immunitat. No obstant això, el jutge no comparteix aquesta queixa i desacredita el “raonament circular” que plantejava Koldo García: “Qualsevol investigació relativa a una persona aforada no és possible sense suplicatori, i el suplicatori precisa que prèviament s’hagin acumulat en la investigació indicis sòlids sobre fets concrets”. “Aquesta interpretació desplaçaria la figura de la immunitat parlamentària a l’àmbit propi de la inviolabilitat. [...] Cap membre del Congrés podria ser investigat judicialment sense haver obtingut l’autorització de la Cambra de la qual forma part, i aquesta autorització no podria sol·licitar-se fins que es disposés, a conseqüència d’una investigació que s’afirma impossible”, conclou.
Aplicat al cas concret, subratlla que l’autorització sol·licitada al Congrés per suspendre la immunitat de José Luis Ábalos “no tenia per objecte” una “investigació genèrica que persegueix un mostreig de la seva vida a la recerca de qualsevol possible delicte”, com va denunciar Koldo García, sinó que es referia a uns fets determinats “naturalment amb certes traces d’inevitable generalitat en aquell moment del procediment”. I considera que en la “descripció fàctica” que es va incloure en la petició de suplicatori, que era “necessàriament preliminar”, s’incloïen la “totalitat de les conductes que s’investiguen”.