El Tribunal Suprem ha proposat dur al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) la regularització extraordinària de migrants, precisament el dia que expira el termini per sol·licitar-la. Mitjançant dues providències consultades per ElNacional.cat, l'alt tribunal ha plantejat a les comunitats autònomes que la van recórrer, el País Valencià i l'Aragó, que es pronunciïn sobre la procedència de formular una qüestió prejudicial al TJUE en entendre que la mesura aprovada pel govern espanyol pot col·lidir amb la normativa europea. La regularització ha superat les previsions de l'executiu estatal: s'han presentat més d'un milió de sol·licituds, quan no se n'esperaven ni la meitat. Aquest dimarts, per exemple, hem sabut que a Barcelona s'han atès uns 90.000 immigrants per aquest motiu.
La Sala Contenciosa Administrativa ha donat un termini de cinc dies a les parts perquè expressin la seva opinió, i diu: "El règim de regularització establert en les esmentades normes addicionals del reial decret suscita el dubte de si podria entrar en col·lisió amb les normes que implementen el PMAUE (el Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea)". Així, els magistrats sotmeten a parer de les parts "si, malgrat la vigència de la Directiva de Retorn i la seva no transposició per l'Estat espanyol, és admissible que els qui estiguin en situació irregular a Espanya no se sotmetin a una ordre de retorn, amb les excepcions particulars que la mateixa norma comunitària autoritza, sinó que se'ls reconegui un dret de residència temporal amb caràcter general i pel simple fet de l'estança irregular a Espanya".
En aquesta línia, el Suprem demana a les parts que manifestin el seu parer sobre la compatibilitat amb el Conveni Schengen i el Tractat de la UE "d'una mesura adoptada per un Estat membre mitjançant una norma reglamentària de rang infralegal en el marc d'una regularització de caràcter massiu i sense que consti cooperació prèvia al respecte amb la resta d'estats membres". Al respecte, aclareix que "un nacional d'un tercer país que resulti beneficiari de primera autorització de residència temporal d'un any adquireix dret a circular lliurement per l'espai Schengen durant noranta dies en períodes de cent vuitanta".
Pel que al PMAUE, el tribunal recorda que els estats membres van assumir noves obligacions que s'han plasmat en normes que estableixen un procediment comú en matèria de protecció internacional al bloc comunitari. També afegeix que el Reial Decret aprovat pel govern espanyol "conté un procés que constitueix un suposat de regularització normativa de l'obtenció de permisos de residència per a estrangers en situació irregular a Espanya", i diu: "No es tracta doncs d'un reconeixement individualitzat del permís sinó d'un règim general a escala normativa per a tots aquells ciutadans de tercers països que es trobessin a Espanya en situació irregular havent de reunir determinades condicions".
Més d'un milió de migrants
El Suprem insisteix en el fet que el pacte migratori comunitari "estableix amb rotunditat que el marc comú és necessari per abordar de manera eficaç el fenomen creixent d'arribades mixtes de persones que necessiten protecció internacional i de qui no la necessiten". Finalment, remarca que el reglament estableix "la responsabilitat per les arribades de migrants i sol·licitants d'asil a la Unió no ha de ser assumida pels estats membre per separat sino per la UE en conjunt".
Com dèiem, el procés de regularització extraordinària de migrants conclou aquest dimarts després de dos mesos amb més d'un milió de sol·licituds. Més concretament, 1,2 milions, quan el govern espanyol havia previst que només 500.000 persones es beneficiarien d'aquest mecanisme. Davant d'aquestes dades, el president de l'executiu estatal, Pedro Sánchez, ha assegurat que la xifra demostra que era una mesura necessària. També ha recordat que rere cada petició hi ha una persona que ja viu al país i que, a partir d'ara, formarà part de la societat amb tots els drets i deures. "No hi ha integració possible sense regularitat. L'exclusió no protegeix ningú", ha defensat, carregant contra la "prioritat nacional" del PP i Vox. A més, ha presentat el Pla d'Integració i Ciutadania, que estarà dotat amb 500 milions el primer any i que ha de servir per fer de la regularització "un projecte de vida amb feina, amb educació, amb drets, amb deures i amb regles de convivència compartides". Finalment, ha celebrat que la mesura és "un èxit de gestió molt important" i "un pas clau per treure de la invisibilitat" una realitat que existeix i que afecta centenars de milers de persones que ja viuen a l'Estat.